Nicaragua - Dia 5 - Granada.

Catedral de Granada.

Granada es una de les principals ciutats de Nicaragua, tot i que passa per poc dels 100.000 habitants (espero no equivocar-me amb les dades i que se´m llencin al coll els granadins amics de les dades ;-) ). Fou fundada l´any 1524 per Francisco Hernández de Córdoba, que la va batejar amb aquest nom en homenatge a la ciutat andalusa homònima.

He de dir, que al igual que la ciutat andalusa, la Granada de Nicaragua es una joia arquitectònica, d´estil colonial i molt ben conservada. A banda de tenir unes quantes catedrals majestuoses repartides pel centre de la ciutat, els seus habitants s´han encarregat de conservar els edificis del centre històric amb tota la seva elegància i personalitat.

Per altra banda, ahir vaig anar a l´estadi de beisbol local, on juguen Los Tiburones de Granada a veure un matx de la lliga nacional entre els locals i l´equip de Masaya. El camp no es va omplir, però deu n´hi do. Em van dir que per les finals si que s´omple, i sobretot quan venen a jugar jugadors de les lligues professionals dels EEUU, Rep. Dominicana, Puerto Rico... a partir de l´octubre.

Vaig tenir la sort de coincidir a prop del seient on vaig anar a parar, amb un aficionat de Masaya que tenia al seu germà jugant amb els visitants. Aquest noi, César, em va posar al corrent de moltes coses relacionades amb aquest esport (número 1 a Nicaragua i part de centre-americà i del carib), i amb l´estil de vida nicaragüenc.

Pel que fa al partit, van acabar guanyant els locals, Los Tiburones, per 4 curses a 0. I bastant ràpid, per cert. Solament dues hores van necessitar per finiquitar el partit. Em van comentar que hi ha partits que poden allargar-se tres o mes hores... Sort que venen birra a l´estadi i menjar contundent. Vaig tastar el "vigorón", un menjar típic granadí fet a base de yuca, cotna de porc, ceba, i una vinagreta amb altres verduretes.

Típic "colmado" nicaragüenc amb la reixa que separa al venedor del comprador. Normalment per dins són foscos ja que no tenen cap llum encesa. Com podeu comprovar en la imatge, a Granada tampoc es passa gaire fam que diguem...

Aquest ha estat el meu dinar d´avui... noooo! és broma! L´he trobat a la carretera esclafada i dissecada de manera natural. De més d´un pam de mida, no li devia donar temps a fer el seu darrer salt.

Aquí les hamaques també són molt populars i per tot arreu te´n trobes. Aquestes de la imatge semblen bastant més còmodes que les que jo he provat.

Avui havia d´anar a fer una visita a la Laguna de Apoyo amb un tour contractat des de la casa d´hospes on m´allotjo, però es veu que els de l´agencia s´han oblidat de mi, i després d´esperar prop d´una hora a que em vinguessin a buscar, he decidit canviar els plans. Així que m´he llogat una bici per recórrer els carrers de Granada (amb una xafogor del dimoni, val a dir), i segurament demà faré l´excursió ajornada...