Nicaragua - Dia 15 - Corn Island.

Aquesta nena preciosa ha pujat al meu taxi de camí a l'escola.

Com que avui no hi ha gaire cosa interessant per contar, us explicaré algunes particularitats de l'illa. Avui, per cert, he pujat al turó més alt de l'illa, el Mount Pleasant per veure les vistes de l'illa, però tot i que hi ha una torre de vigilància on pots pujar de més de sis metres d'alçada, encara hi ha arbres més alts que et tapen bona part de la vista de l'illa, i un parell d'antenes telefòniques just al davant per tocar els dallonses i no poder fer bones fotos...

Pel vespre, a banda de la platgeta de rigor i les passejades amunt i avall (ja sigui en taxi o a peu), he tornat al camp de beisbol on es celebrava un partit de costellada entre veterans. Ha estat bastant divertit, tot i que no m'he quedat fins al final. No hi havia molt públic, però deunidó tractant-se de gent gran. Havíeu de veure els crits i les riallotes que feia el públic davant de les accions, a voltes desencertades i fins còmiques, dels jugadors veterans... Ara, els venedors de begudes, pizza, crispetes i demés, tampoc han faltat a la cita.

Venda ambulant al davant d'una escola.

Com heu vist a la primera foto, moltes criatures fan servir els nombrosos taxis que circulen per la carretera que circunvala l'illa per anar o tornar de l'escola. Si el preu habitual per un adult és de 18 cordobas els viatge, als menors els cobren solament 5. Sovint pots veure un taxi atapeït de criatures excedint les places reglamentàries. I poden pujar hi hagi o no clients al cotxe, ja que els taxis aquí, com a molts llocs de Nicaragua són compartits.

Un dels tants molls que hi ha escampats per l'illa.

Plantes i més plantes per tot arreu.

Com diria el meu pare: "ningún perro lamiendo engorda". Vaja si és veritat.