Nicaragua - Dia 21 - Matagalpa.

Catedral de Matagalpa.

Aquest matí, abans d'anar a veure el partit ajornat ahir entre el Matagalpa i el León, he visitat un parell de museus i esglésies. El museu del cafe i el de Carlos Fonseca, l'heroi nacional matagalpí assassinat per la guardià nacional del dictador Somoza l'any 1976, tres abans que el FSLN entrés victoriós a Managua. Els dos museus no són gran cosa, ni tenen uns expositors magnífics, peró estan prou bé per fer-se una idea bàsica del món del cafè i de la biografia del guerriller fundador del FSLN.

Escoltant l'himne nacional abans del partit Matagalpa - León.

Pel que fa al partit de beisbol, tot i que s'havia anunciat a les 10:30 del matí, ha començat amb mitja hora de retard perquè encara havien d'acabar de pintar les línies del terra i deixar la zona de terra ben plana i sense irregularitats.

Avui, tot i ser dilluns laborable, el camp s'ha tornat a omplir de gom a gom. Ahir em van explicar que probablement l'alcalde decretés el dia com a festiu perquè la gent pogués anar a l'estadi... Curiós.

L'enorme pitcher dels "Indigenas".

El partit ha estat forsa entretingut i s'han vist bones i espectaculars jugades. Finalment s'han imposat els locals per 7 a 2, amb la qual cosa es classifiquen per a les semifinals que hauran de disputar amb el màxim favorit, l'equip de la costa atlàntica, el Costa Caribe de la Corn Island.

Preciosa ermita a la Selva Negra.

Acabat el partit m'he agafat un bus direcció a Jinotega per anar a visitar la Selva Negra propera. Es diu així perquè és un bosc on hi ha una finca que es dedica al cultiu del cafè, i que a més tenen un negoci hoteler per turistes. Esta regentat per uns alemanys des de finals del segle 19, i van donar el nom recordant la Selva Negra alemanya. Hi ha camps cafeters per tot arreu (m'han dit que en l'època de recol·lecció hi poden treballar fins a 400 pagesos) a banda de plantes i arbres de tot tipus. I fang, molt fang pels camins.

Planta de cafè a la Selva Negra. Cap al desembre comenca la recolecta.

Quan tornava cap a la carretera on m'havia deixat el bus per tornar cap a Matagalpa, tot distret contemplant les plantes del cafè, un vigilant de seguretat m'ha donat un bon espant per l'esquena perquè m'aturés i xerrés una estona amb ell tot seguint el camí. Era un noi jove, amb la corresponent escopeta, i semblava bastant interessat en conèixer coses del nostre país. S'ha sorprès que a Catalunya no es jugui a penes a beisbol. També m'ha informat del tema del cafè, dels salaris que reben els que el recullen (uns 300 cordobas/dia en les bones èpoques, en funció del que recullen), etc.

Tomás Borge i Carlos Fonseca, herois nacionals, de Matagalpa.

Esperant el bus a la parada enmig de la carretera, he conegut a un pagès de la zona que m'ha estat explicant que ell va lluitar a principis dels 80's contra la Contra, i que en una immersió militar a Hondures per atacar uns escamots de la Contra, van rebre de valent, i prop de 700 matagalpins van morir. Putu Reagan!! Putus ianquis imperialistes!!!