"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 30 d’agost del 2014

Vist Sant Fèlix per la tele, em reafirmo: Sort que no anem al Concurs!!!

Aquest rellotge marcava gairebé les 17 quan ha finalitzat l'actuació de Sant Fèlix.

Avui s'ha celebrat a Vilafranca del Penedès la tradicional actuació castellera de Sant Fèlix, tot i que enguany no ha estat tan tradicional al faltar una colla que portava 30 anys ininterromputs participant-hi. Aquesta no és altra que la meva, els Minyons de Terrassa. Es veu que l'irregular temporada del curs passat va fer que els nous administradors de la festa decidissin que enguany ens tocava descansar a nosaltres, fet que en cap cas podem retreure'ls-hi, ja que les quatre colles participants es mereixien tant o més que nosaltres ser-hi. Entenc que en el futur cap colla té garantida la seva presència a Vilafranca, encara que portin 200 anys fent castells o que siguin de la ciutat que organitza la diada. Els castells decidiran. Habemus criteri.

En tot cas, m'agradaria destacar un fet que em ve preocupant darrerament, i que tot i que no suposa un especial problema en una diada com la de Sant Fèlix, sí que afecta a la nostra activitat en moltes altres exhibicions al llarg de la temporada. Em refereixo a la durada excessiva d'algunes actuacions. Avui la jornada de Sant Fèlix s'ha allargat fins gairebé les 17:00 de la tarda, i la major part del públic (castellers d'altres colles d'arreu del territori, i vilafranquins apassionats dels castells i de la seva colla) ha aguantat estoicament fins al darrer pilar de comiat. En canvi, per exemple, l'altre dia a la festa major d'Igualada, vam acabar gairebé a les 16:00 i des de les 14:00 no quedaven a plaça ni els familiars dels castellers locals. Vaja, que actuàvem per nosaltres mateixos...

Sovint em pregunto si això dels castells ho fem pel gaudi del públic o simplement pel nostre propi. En tot cas, si la resposta és la segona, més valdria que ens dediquéssim a fer els castells a l'assaig i així no caldria despertar-se d'hora els diumenges... Per altra banda, jo gaudeixo molt fent castells, i ja porto més de vint anys fent-los, però que voleu que us digui, jo a partir de les tres hores d'actuació ja se'm comença a fer bastant pesat el tema... I potser en una jornada com Sant Fèlix es perdona, però no pot ser que cada diumenge estiguem amb la mateixa història. Solucions? Que pensin els de la Coordinadora.

La durada de l'actuació d'avui a Vilafranca m'ha fet pensar en el que pot passar enguany al Concurs de Tarragona. 12 colles. Cinc rondes. Pocs castells en rondes conjuntes. A les habituals colles grans que "competeixen" per la victòria i que fan allargar la durada de l'actuació, haurem de sumar-li les colles que han pujat el seu nivell i que provaran un bon grapat de castells en solitari (3d9f, 4d9f, 9d8, 2d9fm...): Gràcia, Sants, BCN, Xiquets TGN, Reus, Mataró... No sé com pensen els organitzadors evitar que la cosa no s'allargui excessivament, però suposo que hauran de limitar molt, molt, els temps de realització de cada castell.

No sé ni si tindré esma per seguir tota l'actuació des del sofà de casa per la tele! Imagineu-vos fer-ho a plaça en una butaca dura! O encara pitjor, imagineu-vos participant, de peu i sota el sol!!! Que pot durar, 6 o 7 hores? Més? Per sort estic a una colla que això dels Concursos ho deixa per l'escalada o altres esports.

Ah! I recomano a les colles participants que porteu algun entreteniment per la canalla. Si els costa aguantar una classe d'una hora a l'escola, no em vull ni imaginar com s'ho faran si han de passar 7 hores tancats dins d'una plaça de braus. Molt engrescador no sona, la veritat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada