(Article històric extret de la web de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat).
El 6 d’octubre de 1934, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català, que tan sols va durar deu hores. Va ser la reacció catalana al nou govern presidit per Alejandro Lerroux i a les amenaçes contra l’autonomia catalana.
La Llei de contractes de conreu va provocar l’enfrontament entre el govern espanyol i l’oposició catalana i els fatals esdeveniments del 6 i el 7 d’octubre de 1934. La Generalitat de Catalunya, al marge de tenir raó o no, es va deixar dur per la situació política del moment en comptes de vetllar per la legalitat republicana.
El govern espanyol havia aprovat definitivament la Llei de contractes, però la situació es va agreujar quan Alejandro Lerroux es va convertir en president del govern. El nou estat va començar a proferir un conjunt d’amenaces força punyents contra l’autonomia catalana. Les relacions amb el govern català encara van empitjorar més quan es van nomenar tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), una organització política que encapçalava un gran defensor dels interessos de l’església, José María Gil-Robles. Aquest fet va comportar que els socialistes espanyols i l’Aliança Obrera de Catalunya declaressin una vaga general que no va tenir l’èxit de convocatòria esperat.
Davant aquest enrariment polític, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va mostrar-se contrari als actes del govern espanyol de Lerroux i va proclamar, a les vuit del vespre del 6 d’octubre de 1934, l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Mentrestant, a Astúries s’havia iniciat una revolta armada, amb moltes morts, que va durar quinze dies.
Per defensar-se de l’exèrcit, la Generalitat disposava de 400 mossos d’esquadra i 3.200 guàrdies d’assalt i a la Conselleria de Governació i a les diferents seus d’Estat Català hi havia uns 3.400 militants armats. La proclama també va comportar la declaració de l’estat de guerra. La policia es va posar a les ordres del cap de la regió militar, el general Domènec Batet, que es va haver d’enfrontar a grups armats als carrers i en institucions com el CADCI, la qual cosa va comportar la mort de tres persones.
L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps dels Mossos d’Esquadra, a excepció del conseller de Governació, Josep Dencàs, que havia fugit a França. Tots ells van ser empresonats al vaixell ‘Uruguai’. Un captiveri que es va perllongar fins al febrer del 1936, moment en què el Front d’Esquerres de Catalunya va vèncer en els comicis generals.
Durant aquells dies es van dur a terme diferents actes violents armats contra algunes esglésies i clergues i detencions de persones de dretes. Tanmateix, la dissolució del govern català va comportar, entre altres, l’anulació de la Llei de contractes de conreu, la clausura del Parlament català, la destitució de la major part d’alcaldes i regidors municipals d’esquerres, la supressió de l’Estatut i la repressió dels partits d’esquerres. Durant el quasi any i mig que va durar aquesta situació, el govern de la Generalitat el van encapçalar l’independent Manuel Portela Valladares, el lerrouxista Joan Pich i Pon, el cedista i financer Ignasi Villalonga i el lligaire Fèlix Escalas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada