El "temazo" del dimecres. Xeic - "Pàtria menuda".

De l'àlbum "Sirga" de l'any 2010, aquest poema de l'autor ebrenc Desideri Lombarte. Canviarem la història!!

No vull una pàtria gran
ni una de mitjaneta,
que la vull ben menudeta,
conèixer-la pam per pam
i estimar-la sencereta

No la vull pobra ni rica,
ni humiliada ni orgullosa,
vull la pàtria més preciosa,
i la vull verda i florida
i fresca com una rosa.

Vull, al mig d'ella plantat,
i tocant de peus a terra,
a la dreta i a l'esquerra
vore-la de part a part.
I tocant de peus a terra,
a la dreta i a l'esquerra
els rius, els plans i la serra.

Una pàtria tan rodona
que de llevant a ponent,
els dos braços estenent,
la puguera abraçar tota
i no me'n sobrara gens.

Com una nóvia, estimada,
blanca com flor d'ametller,
dolça com mel de romer,
com una espiga, granada,
florida com un roser.

Eixa pàtria que jo vull,
eixa pàtria és la que tinc;
la pàtria dels meus amics,
la pàtria del meu orgull.
I aquí vull viure i morir.