Buda: "El dolor és inevitable, el patiment és opcional".

Doncs, efectivament, a Tailàndia he vingut a parar allunyant-me del patiment. Després de la gratificant experiència castellera viscuda a la diada de la colla, he decidit posar terra de per mig i fer un viatge "terapèutic". I aquí estic, des del dimecres, passant calor i fent el guiri. 

He tingut la sort d'anar a topar amb el dia en que se celebrava la festa del Loi Kathong (lluna plena del mes de novembre), on els tailandesos rendeixen honor a Buda, a la vegada que fan l'acte simbòlic de renunciar i superar les rancúnies, mals humors i punts dèbils, oferint una mena de barquetes fetes amb flors, fulles, espelmes i barretes d'encens a rius, rieres, llacs, platges... Jo com que soc molt descregut de tots aquests rituals, vaig mirar-m'ho, bastant fascinat, com un simple espectador

A banda de l'acte de l'ofrena en sí, arreu s'organitzen espectacles de tota mena, com concerts, focs d'artifici, danses, o aquesta mena de castellers tailandesos que fan pilars aixecats per sota com aquest (jo solament vaig veure de 5 pisos):

També m'he dedicat a visitar alguns dels temples més espectaculars de Bangkok, com el Gran Palau Reial, una meravella arquitectònica i artística que en el passat va servir com a residència oficial del rei, i que a l'interior hi amaga un temple amb el Buda Maragda, estàtues gegantines, murals kilomètrics, jardins impressionants, i palaus increïblement bells.

Grand Palace

També he visitat uns quants temples budistes del centenar, si no milers que hi ha repartits per Bangkok. Entre d'altres el Wat Chana Songkra, el Wat Bowornnwet, el Wat Rachanaddaram.., I potser els més destacats: Wat Arun i Wat Pho, amb la seva gegantina figura del Buda estirat. 

Wat Pho

Buda estirat al Wat Pho

En un altre dels temples on he entrat m'he trobat que celebraven una cerimònia en honor a un antic monjo molt destacat i estimat per la comunitat budista de Bangkok, mort fa més de 50 anys. He sabut de què anava perquè quan ja marxava un monjo jove m'ha parat per parlar amb mi, i hem passat més d'una hora "dale que te pego", mentre m'anaven convidant a sucs, te, cafè, caramels... vaja, entenc que siguin servicials i s'estimin als monjos, però a un convidat d'un d'aquests... com un més de la família!

Amb el monjo Saruthani al temple de Ratchanaddaram.

El monjo en qüestió m'ha dit que s'anomenava Saruthani, tot i que tenia un altre nom de monjo molt estrany. M'ha explicat algunes aventures seves aprenent l"'ofici" als EEUU, o a l'Índia. Va ser novici dels 13 als 20, i no descartava deixar algun dia els hàbits per tornar a la vida mundanal. Veient les atencions que rebia, i amb la poca feina que semblen tenir (un parell d'horetes per la meditació i cantar les ensenyances de Buda), no sé jo si li pot interessar gaire canviar d'ofici... Malauradament als monjos budistes també els està prohibit tot una sèrie de plaers com ara l'alcohol, el sexe, etc. No es pot tenir tot. 

Interior del Wat Ratchanaddaram.