Ahir, 20D, van passar algunes coses importants pel meu país, Catalunya. En primer lloc, el Barça es va proclamar, al Japó, campió del mundial de clubs derrotant a l'històric River Plate argentí (3-0). És el tercer títol d'aquest torneig que s'emporten els nostres.
Per altra banda, es van celebrar eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat espanyol, i van tornar a guanyar els de sempre, és a dir, el fatxes del PP (123 diputats) , seguits pels pseudosocialistes del PSOE (90), i de dos nous partits amb aspiracions, però que han quedat lluny de ser alternativa real: els alternativíssims (com els del Cambio al 82) Podemos (69) i els mediàtics, i cada dia més fatxes, Ciudadanos (40). Vaja, res nou a l'horitzo.
Pel que fa als resultats a Catalunya, un drama. Pas enrere del sobiranisme, ERC (9) i DiLl (8) que perd més de mig milió de vots respecte a les passades eleccions catalanes, i aparició estelar d'En Comú Podem (12) que es converteix en primera força a Catalunya. Afortunadament, tots els partits unionistes perden força: PSC (8), PP (5), i especialment C's (5) que esperaven menjar-se el món, i han vist com aquells que els van votar massivament el 27S, els han girat l'esquena en aquesta ocasió. Coses de l'electorat català...
Tot i els mals resultats de les forces sobiranistes, sempre hi ha algun fet positiu on agafar-se, i no ho dic per l'aspiració innocent d'En Comú Podem perquè se celebri un referèndum sobre la independència... Ho dic per la definitiva patacada dels d'Unió. El partit del botifler d'en Duran no ha aconseguit entrar tampoc al Congreso, així que es queden sense representants aquí i allà. És a dir, a la "puta calle".
I és que sempre es poden trobar motius d'alegria entre les decepcions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada