Jaume Cela i Juli Palou: "Sobre els abusos".

(Article d'en Jaume Cela i en Juli Palou aparegut a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte 19/03/2016).

Dedicat a tots/es els i les fills/es de puta que confonen (amb malícia) l'afecte masculí amb abusos. (Amb tot el respecte per les prostitutes i les mares).

Tenim la sensació que s’ha aixecat una catifa i que ara sortirà de tot, el que és dolent i el més dolent. Tenim una altra sensació: convertir-se en un tema mediàtic té molts avantatges i també té molts perills, per la necessitat de titulars, d’immediatesa i, en última instància, per la fugacitat. Ah! I encara hi ha el perill de l’espectacle que ofereixen tots els experts que apareixen de sota de les pedres per tractar i opinar sobre una qüestió tan delicada com són els abusos.

Nosaltres no en som experts. Gosem tractar el tema perquè ens situa davant d’una qüestió que ens ocupa sempre, que és l’educació. En aquest sentit, el primer que ens va esgarrifar és la crida als protocols. Fins a quin punt ha arribat la mirada tecnològica! ¿Cal un protocol per saber com actuar en aquests casos? ¿Cal un protocol per detectar capteniments indesitjables?

Ho hem dit i repetit moltes vegades: educar té molt a veure amb acollir, i un acte d’acollida ni té models ni necessita protocols. Si hi ha saviesa, si hi ha un bon fer pedagògic en els actes d’acollida és perquè són una mostra d’afecte (d’acostament a l’actuació de l’altre) sense condicionar l’efecte (el resultat que provoca aquest acostament). És un acostament a l’altre gratuït, que comporta lligams que no poden ser prescrits i que mai no poden generar submissió, de cap mena.

I ho direm clar. Som dels que pensem que l’afecte també es mostra amb una carícia a temps o amb un petó. Si en aquests actes només hi veiem rastres de perversió, vol dir que tots plegats ens ho hem de fer mirar. No poden quedar sota sospita el petó o la carícia que fem quan és una resposta a un malestar, a una situació trista o a una d’alegre. Tampoc no renunciem a fer asseure a la falda de la mestra o del mestre, perquè sabem que des de la falda s’aprèn a llegir millor. Trobar el punt on ens hem de situar en relació als altres, i com fer-ho, és una de les nostres responsabilitats.

Condemnem tota mena d’abusos, cosa que comporta tractar de l’afectivitat, i de totes aquelles manifestacions que ens ajuden a millorar com a espècie humana, com a eix de l’acció educativa. Si no ho tenim clar correm el risc de col·locar de manera permanent l’afecte sota la sospita de la perversió, correm el risc de fer un aiguabarreig en què es confongui l’amor amb una de les manifestacions més abominables del poder.