Carlos González: "Nens manipuladors?"

(Article del Carlos González publicat al Criatures del diari Ara del passat dissabte 23 d'abril).

Una preocupació freqüent dels pares (o una idea que sovint altres persones volen transmetre als pares) és que els nens petits ens manipulen, que ploren “per sortir-se amb la seva”, que “es provoquen el vòmit”, que “fan comèdia” i “saben llatí” (Tant de bo! Fa dècades que cap nen sap llatí).

Etimològicament manipular vol dir “fer coses amb les mans”. Contínuament manipulem coses: el bolígraf o l’ordinador, la forquilla o el pom de la porta. En aquest sentit, ser manipulador no té res de dolent, i els cuiners no es queixen quan els diuen manipuladors d’aliments.

Els nens més petits no poden manipular res amb les mans. No poden cuinar ni menjar sols, no poden vestir-se, no poden rentar-se la roba ni el cul. Necessiten que algú faci tot això per ells. Podríem dir que manipulen mentalment els adults perquè aquests manipulin físicament el món. No ho fan per aprofitar-se’n o fastiguejar, no ho fan per gust o per maldat. Ho fan per sobreviure. Necessiten que algú els cuidi, alimenti i protegeixi, i per aconseguir-ho somriuen o ploren o fan uns sorollets o ens miren amb una cara que fa que no ens hi podem resistir. Ho fan de forma instintiva, sense pensar (ja que encara no pensen).

Però manipular té un altre sentit, el d’enganyar astutament, sovint fingint falsos sentiments, per obtenir les nostres finalitats egoistes. És en aquest sentit pejoratiu que sovint s’acusa els nens petits de ser manipuladors. És injust, és ofensiu (dir a un adult “Ets un manipulador” és una ofensa greu) i és fals.

No, els nens petits no poden ser manipuladors perquè senzillament no tenen la capacitat mental per ser-ho. Només cap als quatre o cinc anys desenvolupen plenament la teoria de la ment, la capacitat d’atribuir als altres i a un mateix creences, coneixements, desitjos i intencions, i de comprendre que els desitjos, intencions i coneixements dels altres poden ser diferents dels propis. Sense teoria de la ment no es pot fingir, enganyar o manipular. Un nen de dos anys és incapaç de pensar coses com “Si amago els trossos del got que he trencat, la mare no se n’adonarà i no em renyarà”, “Si faig veure que ploro, s’espantaran i m’acabaran comprant el gelat” o “Si faig això que m’han prohibit, davant seu i somrient, se sentiran humiliats i perdran autoritat i jo seré l’amo”.

No es deixi manipular per familiars, veïns o experts, no permeti que l’enganyin fent-li creure que el seu fill és fals, astut i dolent. Quan un nen plora, és que plora de veritat. I quan vostè l’agafa i el consola, és que l’estima de veritat. Suposo. Perquè els adults sí que tenim la capacitat de fingir.