Infants…
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Infants…
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.
O com la mort, mesquins i jugadors infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl•lules; mercaders d’afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
Infants…
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l’amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i artreres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
En aquesta cançó es troben dos mestres.
ResponElimina