(Encertat, al meu entendre, article d'opinió del periodista Jordi Mercader publicat a la secció d'opinió del Nació Digital el 5 de juny).
La falsa polèmica dels pressupostos. Aquest és un
exercici pràcticament perdut. Aprovar els comptes a sis mesos d’acabar
l’any, a tres mesos vista de començar a negociar els de 2017, situen
l’alarma política creada per la negativa de la CUP a acceptar-los en el
seu punt exacte. És molt cert que no és el mateix prorrogar els vigents
que aprovar-ne uns de nous per la possibilitat d’augmentar la despesa
social, però això era igual de cert i urgent el mes de gener. Ara, el
desacord pressupostari entre JxS i els anticapitalistes sembla qüestió
de vida o mort per a la fràgil salut del full de ruta; però la greu
malaltia que ha portat el Procés a l’UCI és diu desconfiança i té molt
poc a veure amb les xifres i molt amb les diferències existents entre
els socis al respecte de desobeir o no les lleis.
La primera llei de desconnexió dóna la mida de la por al xoc en les files de JxS. La proposta de llei de la creació de la seguretat social és poca cosa més que un tallar i enganxar de competències i serveis, una reorganització ampul·losa del que ja s’està fent per posar-hi, això si, una carcassa política en la direcció del nou organisme, tal com si fos una estructura d’estat. El Tribunal Constitucional tindrà feina per suspendre el text, haurà d’anar a buscar els argumentaris d’intencionalitat política i la seva connexió literària amb la declaració del 9-N. En tot cas, aquesta actitud és coherent amb la negativa a contemplar la desobediència pressupostària i dóna la mida de la distància entre els fets i les paraules de la coalició de govern. Hi ha desconfiança des de la CUP a la predisposició a l’enfrontament institucional de JxS, però també entre la nova CDC que s’està creant i la ERC que està esperant substituir-la en el lideratge independentista.
La ruptura de la majoria per culpa dels pressupostos, seria un èxit de JxS. Trencat el petit fil de confiança que potser hi va haver entre el govern i la CUP durant uns quants dies al començar la legislatura, el futur d’aquest pacte, ideològicament insostenible, és la ruptura. Ara bé, no és el mateix que la iniciativa sigui de part de la CUP, al·legant la covardia de JxS per enfrontar-se a l’Estat i aconseguir la independència petit qui peti; o que el trencament vingui del govern Puigdemont, declarant que els cupaires, en la seva voluntat de destrucció del sistema, són en realitat un perill per Catalunya; i per la seva estratègia unilateral, també una amenaça pel sobiranisme. Per això, uns treuen ferro al fracàs del pressupost i els altres consideren essencial la seva aprovació. Fa uns dies, les posicions eren a la inversa. Alguna cosa està canviant en l’estat d’ànim dels dirigents de JxS.
La primera llei de desconnexió dóna la mida de la por al xoc en les files de JxS. La proposta de llei de la creació de la seguretat social és poca cosa més que un tallar i enganxar de competències i serveis, una reorganització ampul·losa del que ja s’està fent per posar-hi, això si, una carcassa política en la direcció del nou organisme, tal com si fos una estructura d’estat. El Tribunal Constitucional tindrà feina per suspendre el text, haurà d’anar a buscar els argumentaris d’intencionalitat política i la seva connexió literària amb la declaració del 9-N. En tot cas, aquesta actitud és coherent amb la negativa a contemplar la desobediència pressupostària i dóna la mida de la distància entre els fets i les paraules de la coalició de govern. Hi ha desconfiança des de la CUP a la predisposició a l’enfrontament institucional de JxS, però també entre la nova CDC que s’està creant i la ERC que està esperant substituir-la en el lideratge independentista.
La ruptura de la majoria per culpa dels pressupostos, seria un èxit de JxS. Trencat el petit fil de confiança que potser hi va haver entre el govern i la CUP durant uns quants dies al començar la legislatura, el futur d’aquest pacte, ideològicament insostenible, és la ruptura. Ara bé, no és el mateix que la iniciativa sigui de part de la CUP, al·legant la covardia de JxS per enfrontar-se a l’Estat i aconseguir la independència petit qui peti; o que el trencament vingui del govern Puigdemont, declarant que els cupaires, en la seva voluntat de destrucció del sistema, són en realitat un perill per Catalunya; i per la seva estratègia unilateral, també una amenaça pel sobiranisme. Per això, uns treuen ferro al fracàs del pressupost i els altres consideren essencial la seva aprovació. Fa uns dies, les posicions eren a la inversa. Alguna cosa està canviant en l’estat d’ànim dels dirigents de JxS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada