El matrimoni Arnolfini. (Jan van Eyck, 1434) |
Assumia, no sense un punt de patiment, que aquella podia ser la darrera fotografia on apareguessin units. Irremeiablement, des que havien fet pública la bona nova havien començat a distanciar-se i a fer-se retrets l'un a l'altre. No s'havien posat d'acord ni en el nom que li posarien, i mancaven poc més de tres mesos per al gran dia. A ell li agradava Referèndum, i a ella Consulta. Havien viscut un bon grapat d'anys de feliç convivència, plens d'amor i d'estabilitat. Junts havien assolit gairebé tot allò que s'havien proposat, però ara aquell esdeveniment, que els havia agafat per sorpresa, els estava allunyant cada dia més i més. Principalment ella, es mostrava insatisfeta i deprimida. Ell en canvi ho portava una mica millor i li veia més coses positives que negatives. Sabia que molt probablement el poble se'ls estimaria més arrel de la notícia, ja que d'un temps ençà la seva popularitat havia anat una mica a la baixa, i aquest fet els podia portar a perdre els privilegis dels que feia ja un bon grapat d'anys gaudien.
Humil aportació als relats conjunts del mes de març.
és tan ben trobat el títol com el relat!
ResponEliminaGràcies pel comentari!!
ResponEliminaEls va casar mossèn Duran?
ResponEliminaEl més probable... i el convit es devia celebrar al Palau de la Música.
EliminaSi no fos pel barret, hi veig en Duran.
ResponEliminaEn Duran? És un que abans manava molt i que ara no mana ni a casa seva, oi?
ResponEliminaMolt ben lligat.
ResponEliminaGràcies Montse!!
Elimina