El cavaller irritant.

"El cavaller irritant" (Bertold Woltze, 1874).

Tu pensa el que vulguis, però què va passar al camp del Betis? Ja no recordes el gol fantasma que l'arbitre no va concedir? Ara ningú es recorda d'aquella errada, però allò ens va costar un parell de punts que haguessin anat molt bé per atrapar al Madrid. I del dia de Vila-real que me'n dius? Aquelles mans clamoroses del defensa llençant-se a terra i estenent el braç per aturar la pilota... Va ser escandalós també! És clar, ara amb la lliga acabada ningú es recorda de totes aquestes errades, però al meu parer, enguany al Barça li han robat la lliga. I ja ho sé que els nostres jugadors es van relaxar en excés en alguns partits i que aquest fet també ha estat determinant, però no em negaràs l'evidència. Aquest any tocava lliga per al Madrid i així ha estat. Hi havia molts interessos pel mig. Però mira, que la celebrin, perquè em penso que no la tornaran a guanyar com a mínim fins d'aquí a un bon grapat d'anys. Veuràs com el Barça s'ho prendrà més en serio d'ara en endavant. Això no quedarà així. Els nostres jugadors tenen l'orgull ferit. Oi que m'entens?

L'Emma va agafar la bossa de viatge i va anar a seure a un altre vagó. Estava farta d'escoltar a homes parlant de futbol tot el dia. Ella necessitava algú que l'abracés i li fes l'amor salvatgement, no a pesats obsessionats pel futbol.

Aquesta és la meva humil aportació als relats conjunts del mes de maig.