Foto: Pere Tordera (Diari Ara). |
(M'han semblat molt interessants les reflexions del psiquiatre Pau Pérez-Sales en aquesta entrevista de Francesc Orteu per al suplement Criatures del diari Ara.)
Psiquiatre i pare del Marcos i l’Héctor, de 14 i 12 anys. Treballa a l’Hospital La Paz de Madrid, és expert en el suport a víctimes de tortura, col·labora amb tribunals internacionals i publica ‘Tortura psicològica’ (ed. Desclée De Brouwer).
Els
nens tenen una capacitat enorme d’assimilar l’horror i normalitzar-lo.
He treballat en diferents llocs del món en l’exhumació de fosses comunes
i sempre m’ha sorprès com els nens s’ho miren tot, i un parell de dies
després d’obrir una fossa plena d’ossos ja hi estan jugant.
Els nens són durs.
Som
massa porucs parlant-los de segons quins temes perquè creiem que els
traumatitzarem, i no és així. L’únic que cal és explicar-los bé les
coses.
Costa explicar la violència.
Un
cop vaig fer un seminari en un institut sobre la tortura. Els
plantejava dilemes com ara: si una persona té una informació que pot
evitar un atemptat i no la vol dir, és ètic torturar-la? Doncs en el
debat, en general, els alumnes tenien una postura més racional i ètica
que els mestres.
El 'bullying' és una forma de tortura?
No.
Definida legalment, la tortura només la practiquen els estats,
exercint-la a través de funcionaris públics. Ara, des d’un punt de vista
mèdic pot tenir una definició més àmplia.
Què li hem de dir a un fill quan un altre nen li pega? “Torna-t’hi”?
Si
fem això cometem un error, perquè li estem demanant que competeixi en
un terreny en què el nen agressor és millor. Quan un nen fa servir la
violència és perquè n’obté beneficis. Cal aconseguir que qui fa servir
la violència no obtingui allò que desitja.
¿Es pot fer desaparèixer la violència?
Hi ha dues estratègies per eliminar la violència entre els nens: afavorir l’empatia i construir identitats alternatives.
Explica-m’ho.
El
nen agressor veu el nen víctima com algú diferent, perquè és més gras,
més llest, d’un altre barri, d’una altra raça, etc. Cal fer-li recuperar
aquesta capacitat empàtica, fer-li veure que té punts d’unió amb
l’altre nen.
I les identitats alternatives?
Un
factor habitual en la violència entre nens és la pressió del grup. Els
nens tenen una identitat en construcció i els grups de referència són
essencials. Si el teu grup fa servir la violència, l’acabaràs acceptant.
Cal que el nen descobreixi altres possibles grups de referència que no
facin servir la violència.
Què et preocupa, dels teus fills?
Que
tenen un volum enorme de deures. Per a què serveix fer tants deures? En
tres setmanes han de fer 25 exàmens. És normal, això? Per què els fem
viure en un estat continu d’angoixa?
Quin sentit creus que té?
Els
sotmeten a condicions brutals per ensenyar-los a obeir sense cap
capacitat d’actitud crítica. L’escola els obliga ara a fer exàmens i
després l’empresa els obligarà a ser obedients. Com a pare, com pots
lluitar contra aquest sistema?
Alguna cosa hem de poder fer.
Els
meus fills van a l’escola pública del barri i ja no tenen aquella
assignatura que es deia ciutadania. Ara en fan una que es diu
emprenedoria i activitat empresarial. Els ensenyen a ser bons
capitalistes fent servir l’exemple de Mercadona. M’indigna molt. Si no
tenim horitzons utòpics, què ens queda?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada