"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 29 de maig del 2017

Raimon: Història d'un temps i d'un país.

Raimon en el seu darrer concert, ahir, al Palau de la Música Catalana.

Ahir vaig poder viure amb emoció, en viu i en directe, el darrer concert del cantant de Xàtiva, Raimon, al Palau de la Música Catalana, un espai que l'ha vist actuar en més de 50 ocasions al llarg de la seva llarga i prolífica trajectòria. El valencià va desgranar al llarg de més de dues hores de concert alguns dels seus principals èxits, acompanyat per un quartet amb dos guitarristes, un contra-baix i un flautista (flauta travessera, clarinet, saxo alt i saxo tenor). 

Malgrat els seus 76 anys, Raimon es va mostrar en plena forma i amb una veu encara potent. El recital va anar in-crescendo, i al tram final van sonar les peces més populars del seu repertori. Especialment aplaudides van ser "Jo vinc d'un silenci", "Diguem no", "Veles e vents", "He mirat aquesta terra", i la darrera d"'Al vent", que el cantant va presentar dient que acabaria amb la seva primera.

Tot i que he arribat a apreciar la música del Raimon relativament tard, em sento afortunat d'haver-lo pogut gaudir en directe alguns cops, i també d'haver-lo pogut acomiadar en el seu darrer concert, que ha volgut fer a Barcelona, i a Catalunya, un lloc que sempre l'ha acollit amb els braços oberts i que li ha mostrat l'afecte i el reconeixement que li han negat fins i tot a casa seva. Catalunya és i serà casa seva, ja sigui catalanista, valencianista, espanyolista o internacionalista. Al cap i a la fi, un demòcrata i un cantautor per les llibertats. Com bé cantava: "qui perd els orígens perd la identitat..."

2 comentaris:

  1. Fa dues setmanes també vaig ser al Palau per acomiadar en Raimon.
    I ahir el vaig seguir, emocionat el darrer recital per TV3.
    Ni quan hi vaig ser, ni ahir no va cantar: "He deixat ma mare" Jo me la sé gairebé de memòria i en eixa cançó, el vell mestre explica el que tu tan bé dius Risto:

    "...Paraules i fets
    que encara ens agermanen
    en la lluita contra la por,
    en la lluita contra la sang,
    en la lluita contra el dolor,
    en la lluita contra la fam.

    En la sempre necessària lluita
    contra el que ens separa
    i ens fa sentir-nos
    a tots nosaltres estranys.
    He deixat ma mare
    i els meus germans...
    ...Però ara ací,
    crec que també és ma casa,
    i crec que puc dir-vos,
    amb el cor obert,
    a tots vosaltres: germans.
    Germans.

    ResponElimina
  2. Paraules sàvies. Al meu entendre l'amor es basa en gran mesura en el respecte a l'altre. És clar que els espanyols (majoritàriament encara) no ens estimen...

    ResponElimina