"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 1 de juny del 2017

Avaluació sí, notes no (ni amb número, ni lletra, ni paraula)!!




























Aquest trimestre els alumnes catalans de primària tindran un nou format qualificador (que no avaluador) als seus informes que substituirà les notes numèriques (del 0 al 10) per les qualificacions verbals en forma d'"excel·lent", "notable", "satisfactori", o "no assoliment". Vaja, quin gran canvi... Em pregunto com li diran a la repetició del curs per diversos no assoliments... 

El nou sistema, al cap i a la fi, no suposa un gran canvi en la concepció de l'avaluació dels alumnes, simplement és un canvi estètic de lletres per números. Continuarem qualificant, classificant i comparant els alumnes en funció del que hauran après. I els farem conscients, com fins ara, de com de llestos o rucs són en comparació amb els seus companys.

Diu la Consellera Meritxell Ruíz, que l’avaluació “ha de servir per millorar i saber en quin moment de l’aprenentatge es troben els alumnes i perquè ells mateixos aprenguin dels seus errors”. I em pregunto jo: perquè sàpiguen en quin moment de l'aprenentatge es troben, cal expressar-ho amb una qualificació del tipus "excel·lent", "notable" o "no assimilat"? 

Si un alumne no sap llegir prou bé, o directament no sap llegir, creieu que és necessari fer-li-ho saber amb una qualificació? no serà l'alumne conscient de com de bé o malament llegeix, si entén o no allò que llegeix o si s'entrebanca? No hi serà el mestre cada dia al seu costat per ajudar-lo a progressar i per fer-li veure les seves mancances? Per a què serveix que l'alumne de 6 anys vegi un "no assimilat" en lectura sinó per frustrar-lo i fer-li perdre l'interès? 

Si entenem l'aprenentatge com un procés de llarga durada i de ritmes diversos, l'avaluació comparativa no té cap sentit. Si l'objectiu de l'avaluació és conèixer les mancances, les potencialitats, o els talents dels alumnes, aleshores no crec que que calgui qualificar-ho. Cal avaluar per prendre decisions que ajudin els alumnes a progressar més i millor, i a superar els entrebancs. Però també cal respectar els ritmes d'aprenentatge de cada alumne i no es pot avaluar a tots a partir d'un estàndard que és el que fem actualment. 

Sempre he trobat molt antipedagògic l'homogenització dels infants i dels ensenyaments a les escoles. L'agrupació per edats no té cap sentit, ja que edat fisiològica i ritme d'aprenentatge no sempre van de bracet. I que tothom hagi d'aprendre el mateix i al mateix ritme, és antinatural. Hi ha alumnes que als sis anys són capaços de llegir correctament, i n'hi ha d'altres que en tenen 12 i encara no en saben... Cal que aquests darrers vegin cada any en l'informe acadèmic que "no assimilen" els continguts? Cal que els primers vegin cada anys com d'"excel·lents" són? Al meu entendre no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada