"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 12 d’agost de 2017

Bolívia dia 20: Isla del sol.









Avui he tornat a fer una excursió pel Titicaca. Aquesta vegada pel costat bolivià, sortint pel matí des de Copacabana. El vaixell ens ha dut fins a l'illa del Sol amb unes aigües bastant més remogudes que al costat peruà. EL trajecte d'hora i mitja fins a l'illa m'ha semblat de dues hores i mitja i m'ha anat just per no treure l'esmorzar. Uns nens del davant meu ho han fet, i crec que algú més també, perque els vidres de la barca s'han entelat una mica...

Ja a terra he començat a tirar cap amunt de l'illa, amb unes dimensions de 9'6 km. de llarg per 4'6 d'ample, amb una alçada màxima de 4.075 metres, acompanyant a un home vell local que anava carregat amb un parell de bosses de brossa negres amb barrets per vendre, i m'he ofert per dur'ls-hi. Així doncs, plegats cap amunt, per unes costes ben empinades, i creuant-nos amb altres locals traginant rucs o ovelles, que saludaven al senyor en la llengua aymara. El castellà l'entenia poc o gens, així que no hem pogut comunicar-nos a penes.

Quan he deixat al senyor he continuat recorrent els camins i les petites comunitats d'aquesta espectacular illa. M'he endinsat per caminets entre cases tradicionals fetes majoritàriament amb maons d'adob, tot i que algunes ja eren de totxo. Algunes tenien un petit tancat amb alguna bèstia (porcs, llames, ovelles, guanacs), i algunes, fins i tot, antena parabòlica.

M'he topat amb un bon grapat de criatures que jugaven al carrer, fins i tot de ben petits, sense cap control familiar. Lliures de debò, com ho érem els infants d'abans quan jugàvem al carrer... Xino-xano he arribat fins al punt més alt de l'illa on hi havia unes vistes espectaculars del llac rodejant-la. Allà a dalt m'he trobat amb una parella d'uruguaians que havia conegut de concert a Cusco i hem anat a dinar plegats uns nyoquis ben bons fets al moment. He tingut el temps just per baixar a tota pressa amb la panxa plena cap a l'embarcador on ens havien deixat a l'arribar.

Suposadament ens quedava per visitar l'illa de la Lluna, però degut a les condicions de l'aigua del llac han decidit no anar-hi. Fins i tot ens han dit que no ens portarien directament a Copacabana, sinó que pararíem abans i ens recolliria un bus. Finalment però la cosa no estava tan malament com preveien i hem arribat sense complicacions al destí final. M'ha quedat la sensació que ens han pres el pel i que no devien tenir gaires ganes d'allargar la jornada. De fet, l'anada ha estat el doble de moguda que la tornada...


































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada