"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 25 de novembre del 2017

El folk català per la llibertat.

El grup mataroní La Coixinera en plena actuació, amb la banda de Marcel Casellas.





















Anit es va celebrar al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) del barri de Gràcia un concert en solidaritat amb els presos polítics catalans, amb la presència d'un extens estol de reputats músics, d'estil folk majoritàriament, d'arreu dels països catalans. L'entrada era gratuïta tot i que s'animava els espectadors a col·laborar amb una aportació voluntària. El recinte es va omplir des de bon principi, a les 21, i l'espectacle es va allargar més de tres hores. Alguns dels artistes participants van ser: Pau Riba, Jaume Arnella, Quico el Celio i el Noi de Ferreries, La Núria Lozano i la Carol Duran de Terrassa, Joan Garriga, Carles Belda, Miquel Gil, Francesc Ribera "Titot", Marcel Casellas...

Una nit per al record.

5 comentaris:

  1. Jo hi era. I per la perspectiva de la foto diria que era a prop del que la va fer.
    Els que canten en aquesta foto és el grup de Mataró, que a ritme del conegut pasdoble cantaven: "Això no és Espanya"
    "Per això s'escolta aquest clam
    això no és Espanya
    De Salses fins a Guardamar
    això no és Espanya
    I de Fraga fins a Maó
    això no és Espanya
    el poble canta amb il·lusió
    i el poble té raó. "

    ResponElimina
  2. Xavier, la foto és meva, així que devíem estar ben a prop l'un de l'altre... ;-)
    I no recordava que la Coixinera cantés la cançó que comentes.
    Va estar molt bé tot el concert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vàrem seure, abans de que comencés el concert, teníem al darrere la Laura Aymerich (guitarrista mítica de Lluís LLach) i després ella es traslladà a un altre lloc.

      Elimina
  3. Devíeu ser dels primers a entrar, perquè nosaltres vam arribar mitja hora abans i ja hi havia cua a fora, i a dins ja no hi quedaven cadires buides.

    ResponElimina
  4. Devíeu ser dels primers a entrar, perquè nosaltres vam arribar mitja hora abans i ja hi havia cua a fora, i a dins ja no hi quedaven cadires buides.

    ResponElimina