Salt de El Limón. |
Ahir vaig fer una excursioneta pels voltants de Las Terrenas i vaig arribar fins al salt de El Limón, un lloc idíl·lic a poc més de vint minuts en guagua, i una caminada de prop d'una hora. Tanmateix, la majoria dels guiris fa el trajecte a cavall, acompanyats de guies locals de la zona.
La cascada té uns 20 metres d'alçada i un ample d'uns set o vuit metres. Des d'uns metres abans d'arribar-hi hi ha una magnífica vista i un lloc de descans per prendre un beure i estirar-te a la gespa tot contemplant l'espectacle. A partir d'aquest punt tothom fa el què resta de camí a peu.
Per fer el banyet és més recomanable quedar-se al segon salt uns metres més avall. Aquest salt d'aigua és d'uns 10 metres d'alçada i gairebé tothom es queda al gran. En aquest salt més petit m'he trobat a una parella de nord-americans que viatjaven amb tenda i que paraven a fer nit a qualsevol lloc en mig de la natura. S'ha de ser valent...
Pel vespre, com de costum, he sopat al hostel on estic allotjat, on fan un buffet força complet per 300 pesos. Després de sopar hem tingut una animada tertúlia amb dos holandesos, dues japoneses (que no es coneixien), un alemany, i un lienchesteinès (?)... m'han preguntat per la situació de Catalunya i, com no, els ho he explicat amb pèls i senyals. L'alemany era el més escèptic amb les divisions de nacions, i li he intentat fer entendre que els països que millor funcionen no són pas els més poblats i extensos.
La naturalesa sempre ens ofereix un premi.
ResponEliminaTé premis ilimitats, però cal cercar-los i respectar-los.
ResponElimina