Núvia i nuvi.

Amadeo Modigliani, 1915, La sposa e lo sposo.

Discutien per tot i arreu. Tenien una mala relació de ferro que alimentaven a base de retrets, crits, insults i desaires constants. La darrera havia estat unes hores abans de la festa quan sortien de casa. Ella li havia criticat l'escàs interès que ell li concedia, i en especial al seu nou vestit elaborat expressament per a l'ocasió, del tot original, que havia sortit per un ull de la cara. Ell remugava rememorant aquesta escena i maleint-la pel fet de ser tant insistent i egocèntrica.

Ara es disposaven a entrar al palauet de la família Solís, on havien estat convidats a l'aniversari de la filla gran de la casa, la Griselda, que arribava a la vintena. Els amfitrions els esperaven al rebedor de la casa amb un somriure als llavis, i van encaixar de mans amb cordialitat.

- Miquel i Mònica, és un autèntic plaer per a nosaltres que hàgiu pogut acompanyar-nos en un dia tan especial per a la nostra família - s'avançà la Judith, la mare de la Griselda.

- No podíem fallar. La Griselda és com una filla per a nosaltres - respongué la Mònica.

- Benvinguts i endavant.  Trobareu a la nostra filla al saló. Segur que s'alegrarà de veure-us - va intervenir el pare tot fent-los un gest amb les mans convidant-los a passar.

Van deixar a la parella amfitriona enrere i van caminar al llarg d'un ampli passadís, ple de quadres a banda i banda d'avantpassats de la família, que duia fins al saló principal de la casa. Des de la distància van poder veure a la Griselda, què conversava animadament amb un grup d'amigues què pels seus gestos i rialles, semblaven encantades amb les explicacions de la Griselda. S'hi van atansar per saludar-la.

- Hola preciosa, i felicitats. Estàs guapíssima - reconegué ella.

- Gràcies senyora Arrimadas. Bonic vestit.

Aquesta és la meva humil participació als "relats conjunts" del mes de gener.