Avui, aprofitant la jornada de lliure elecció escolar a Terrassa, m'he anat a La Mola a dinar, amb la il·lusió, incompleta, de veure neu. Bé, de fet, quan baixava he vist algunes volves petitones, però comptades. Suposo que cap a la tarda-vespre pot caure amb més força.
Al restaurant de La Mola hi havia poqueta gent, però entre els pocs que hi eren m'he trobat a uns quants coneguts. Al Toni Mampel, que és agent forestal al Parc Natural de Sant Llorenç i L'Obac, i a l'Albert Puig amb els tres fills (el Martí, la Bruna, i el Genís). Com creixen...
He baixat amb tota la família amb la calma, explicant acudits i mil històries més. Vaja, una festa ben aprofitada.
Només vaig pujar a la Mola un cop, ja fa uns quants anys. Aquest any ens hem plantejat fer una mica més de muntanya, més regularment, perquè tenim objectius ambiciosos per quan faci bo, però és clar, els castells marquen el calendari. Pujar a la Mola ens podria servir de bon entrenament, a veure si m'hi animo.
ResponEliminaOn vius Xexu? I a quina colla vas? La Mola és una excursioneta de muntanya poc exigent i amb unes vistes increïbles. Una bona manera de fer salut a la natura.
EliminaI el porró! Que no falti salut per seguir-hi pujant.
ResponEliminaHehe, un àpat sense el porró de vi al restaurant de La Mola és com anar a veure el Barça i que no jugui Messi...
Elimina