"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 20 de març de 2018

Trepitjant neu a La Mola.

Aquesta tarda sortint de la feina he pujat directament cap a La Mola pel camí dels dipòsits per trepitjar una miqueta de neu, que ha caigut aquesta nit passada i ha deixat suficient gruix com perquè encara en quedés per la tarda tot i el sol del migdia. He trobat bastanta aigua i fang, però ha valgut la pena veure els paisatges habituals emblanquinats, i de pas, trobar-me a uns quants amics i coneguts pel camí. Fins a quatre per separat. Coses de La Mola i els terrassencs...






3 comentaris:

  1. Realment teniu molta afició a pujar a la Mola, hahaha. Però avui valia la pena, que aquest paisatge d'aquesta manera no es pot veure cada dia... ni cada any.

    ResponElimina
  2. Dins del meu cercle d'amics i coneguts, hi ha un bon grapat que tenen com un hàbit pujar a La Mola sovint. Un cop per setmana o més fins i tot. No és el meu cas, però crec que una vintena o més de pujades a l'any sí que faig.

    ResponElimina
  3. Sempre t'hi trobes a mig Vallès a la Mola

    ResponElimina