"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 6 d’abril del 2018

Una lágrima cayó en Llarena.


Avui tema especial dedicat al jutge-inquisidor Llarena que s'ha hagut de menjar amb patates l'ordre d'extradició del President Puigdemont, que ha sortit aquest migdia de la presó alemanya on es trobava després que el jutge alemany declarés la llibertat provisional i no acceptés els càrrecs de rebel·lió de la fiscalia per extradir-lo a l'estat feixista espanyol.

La plantofada a Llarena, a més, no queda només aquí, ja que la justícia belga va decidir també deixar en llibertat als Consellers Comín, Serret i Puig per la mateixa raó, i l'estat suís va anunciar que no pensava extradir a Rovira i Gabriel a canvi de Falciani tal i com esperaven les autoritats espanyoles després de detenir-lo, quan feia tres o quatre anys que es passejava tranquil·lament per l'estat espanyol que no l'havia volgut extradir fins ara.

Sembla que les coses es compliquen per a l'estat espanyol que veu com ningú a Europa compra el relat de la justícia, la política i els mitjans espanyols sobre els actes dels càrrecs polítics catalans en els darrers temps.

Darrerament els catalans solament hem rebut cops, i molt probablement, després de tot el que ha passat entre ahir i avui, l'estat espanyol tingui ganes de revenja, com un animal ferit, però es fa difícil dissimular el sentiment de victòria davant de l'estat opressor-repressor espanyol en aquesta batalla dels líders a l'exili.

#PrimaveraCatalana

#LlibertatPresosPolítics

4 comentaris:

  1. Hola company! Gràcies per compartir el meu vídeo! Em pots trobar a Facebook o instagram: @dantuvi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Marc. Genial el vídeo. I amb molt d'art rumbero. Enhorabona!! Ja diràs si et podem seguir per les places i els escenaris....

      Elimina
  2. El món coneix les maneres d'Espanya des de l'1 d'octubre. Allò de que 'el món ens mira' era fals. El que el món mira ara és què fa Espanya, perquè no els ha agradat el que han vist. I això és bo, no és cap victòria definitiva, però si ens mantenim pacífics, protestant i denunciant les agressions, ja no l'opinió pública, que la tenim al sac, sinó l'opinió dels estats, també anirà canviant. Perquè ningú vol un estat membre que empresona per idees, que reprimeix per la força i que tolera tota mostra de feixisme, però no permet posar urnes per votar en un referèndum. Seguim i seguim mostrant al món el que fa Espanya, faríem bé d'internacionalitzar també el que passa a Múrcia i a altres bandes.

    I per cert, fa molta gràcia la cançó!

    ResponElimina
  3. Un bon lolailo.
    Palmes per a ell: visca la rumba catalana!

    ResponElimina