"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 1 d’agost del 2018

Colòmbia dia 2: Medellin.

Parc Botero.

Ahir al vespre vaig aterrar a l'aeroport de Medellín cap a les 19:15, i no vaig fer res més que agafar un bus cap al centre de la ciutat i un taxi fins al hostel que tenia reservat (Casa Natura). Amb el tema del canvi horari vaig anar a dormir passades les 5:00 de la matinada catalana, força cansat.

Avui m'he despertat després de pràcticament 8 hores de són, força descansat. He esmorzat per 4.000 pesos (poc més d'1'25 euros) al mateix hostel (cafè amb llet, arepa, ou remenat i bacon), i en acabat he començat la ruta dels encàrrecs. A saber: targeta sim d'aquí per tenir internet les 24 hores del dia i tots els dies que estigui per aquí; la targeta "cívica" del transport públic; i canviar moneda (1 euro = 3'300 pesos).

Avui m'he mogut bastant pel centre, que està ple de venedors ambulants i de paradetes de tot tipus, a banda dels grans magatzems i dels petits comerços. He fet uns quants viatges en metro i he pogut comprovar com es posa de ple en les hores puntes. Mai havia anat tant anxovat dins d'un transport públic. Em recordava una mica les escenes del metro del Japó amb treballadors del metro entaforant a la gent cap dins a base d'empentes i de pressió.

També m'he arribat al barri Poblado, que té molta fama per ser una zona amb molta vida i bars i tal, però que crec no he sabut trobar el rovell de l'ou, i he marxat una mica decebut, no sense abans fer una cervesa Aguila, i una empanada de carn i patata.

Pel vespre, m'he assabentat que hi havia partit de la lliga colombiana a l'estadi que tinc al costat del hostel, així que he pensat que seria un bon pla anar a veure l'ambient i un partidet de futbol dels millors futbolistes colombians: Nacional de Medellín - Patriotas. He pogut entrar amb el carnet d'un soci que estava intentant fer negoci amb varis carnets, i que me l'ha venut per 30.000 pesos (uns 9 euros). Era a la zona dels aficionats més cridaners i s'han passat tota la primera part cantant sense parar. La veritat és que a la mitja part he decidit fotre el camp, perquè tenia gana i l'espectacle tampoc era cap meravella tècnicament. L'he encertat ja que han acabat empatant a res.

Palau Nacional del Patrimoni.

Interior del Palau Nacional del Patrimoni.

Església Nuestra Señora de la Candelaria, a la Plaça Berrio.


Aspecte de l'andana del metro en hora punta.

Aficionats radicals del Nacional de Medellín.

Sopa de res amb guarnició.

Música veterans a la plaça Berrio.

Estadi Atanasio Girardot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada