 |
| 4d9f a la plaça Benet i Muixí del barri de Sants. (Foto: Minyons) |
Avui els Minyons he actuat a la diada de la colla de Sants, desena participació des del 2008, on hi hem assolit una "tripleta màgica" (3d9f, 4d9f, 5d8, i un pd7f final), que no assolíem des de l'actuació a la Festa Major de Sitges a finals d'agost. Hem actuat al costat dels locals, els Borinots, i dels Capgrossos de Mataró, dues colles amb les que coincidirem a la nostra diada en la darrera actuació de la temporada, i amb les que sempre mantenim bona sintonia a plaça. Colles del "nord" casteller, educades en la cultura de fer-se pinya i de fer vacances a l'agost... haha.
Avui la diada s'ha allargat més de tres hores com a conseqüència de la caiguda dels locals amb el 2d9fm, que no han arribat ni a carregar. La llenya ha estat lletja, per dalt, i ha provocat que diversos castellers hagin hagut de ser atesos, la qual cosa ha implicat l'aturada de la diada per prop d'una hora (fins que els responsables dels serveis mèdics de la diada no donen el vist-i-plau, aquesta no es pot reemprendre). Un suplici. És de les coses que darrerament porto pitjor. Després de molts anys a mil i una places, actualment em fot molt no poder arribar a dinar amb la família a una hora prudent, i ara per ara, sóc partidari de fer algun tipus de protocol compartit per tot el món casteller per posar solució a aquest problema. Vaja, si és que la resta ho contempla com un problema... De cara a l'espectador, que al meu parer és per a qui fem els castells, són fatals les aturades de més de deu minuts. Doncs imagineu una hora! I per als propis castellers, opino que no és el mateix saber que el diumenge dedicaràs dues o tres hores a l'activitat castellera, que cinc o sis. Segur que seríem més si ho féssim més àgil. Sí, i castells més grans també!
Un dels aspectes destacats de la jornada, a banda dels castells assolits, i de la desesperant aturada, ha estat la meva primera trobada amb un dels meus col·legues blocaires, el Xavier Pujol, santsenc il·lustre que ha sabut trobar-me entre el rotlle dels Minyons durant la llarga aturada. L'he reconegut de seguida, no només físicament, sinó també per la samarreta dels "Cims per la llibertat" i la placa de "llibertat presos polítics". M'ha explicat la relació de la seva família amb els Borinots i fins i tot m'ha fet una foto, que espero veure algun dia...
És curiós que en poc temps he coincidit amb dos dels meus principals col·legues blocaires. Ha costat però ho hem aconseguit!!
Encantat d'haver-te conegut personalment. És cert el que dius: hi ha molt bona sintonia entre els Minyons, els Capgrossos i els Borinots. Terrassa, Mataró i Sants.
ResponEliminaUn plaer, igualment Xavier. Fins la propera!
ResponEliminaEt dono la raó, les aturades llargues a les actuacions es carreguen les diades, en diversos aspectes. Queda clar que mentre les assistències no estan disponibles no es pot seguir actuant, un altre accident seria fatal i podria portar molts problemes. Però quan hi ha una caiguda forta que fa aturar una diada durant una hora més val plegar. El públic, evidentment, no aguanta aquesta estona i perd l'interès. Però fins i tot els castellers perden interès i sobretot el to, tornar-se a posar a fer castells grans després d'una aturada llarga pot portar problemes per manca de concentració i de to físic. Més val rebaixar expectatives per no arriscar, i per això la diada perd sentit. Sense perdre de vista que sí, acabar massa tard l'actuació fa ràbia perquè et fot tot el diumenge enlaire, però bé, posat que ja sacrifiquem bona part de la nostra vida amb això, ja no ve d'aquí.
ResponEliminaEl cas de Sants va ser una mica especial, va ser una caiguda molt dolenta i les ambulàncies van haver de marxar; potser hi va haver falta de previsió, però tinc la sensació que va ser una cosa puntual que vam haver d'acceptar amb resignació -jo després d'una hora hagués optat per fer pilars i marxar, si les altres coses hi estaven d'acord-. El què no vaig entendre és el què va passar a la Diada de La Mercè després de les caigudes de Barcelona. Allò sí que em va semblar completament injustificat, per una banda perquè hi havia d'haver més mitjans -especialment tenint en compte la quantitat de gent que hi havia a la plaça-, però és que a més, ni el nombre ni la gravetat dels lesionats no justificaven les aturades. Algú hauria de revisar els protocols d'aquestes actuacions més mastodòntiques, perquè en aquests cassos no ens podem permetre aquestes demores de cap de les maneres.
EliminaTotalment d'acord. No podem deixar esperant al públic durant més de mitja hora. Això mata els castells. I els castellers. El passat diumenge, davant la incertesa i el desconeixement, vaig sentir a algun company que estava decidit a marxar. També és cert això que dius que es perd el to de la diada. Hi ha castellers que ja han passat tres cops pel bar o el "paqui", i ja no es fan els castells amb la mateixa concentració i mentalitat.
ResponElimina