Cada dia que els presos polítics passen a les presons creix la meva ràbia, ira, odi, envers l'estat feixista que els manté presos. Avui, en Jordi Cuixart, president d'Omnium, i en Jordi Sánchez, expresident de l'ANC, compleixen un any empresonats sense judici, sota unes acusacions que no s'aguanten per enlloc i que un bon grapat de països europeus ja han negat.
Si a Espanya es pensen que amb el segrest dels polítics catalans renunciarem al nostre anhel de llibertat i independència, ho tenen magre. Ni un pas enrere. Avui més que mai amb la democràcia i amb la República Catalana.
Avui a Terrassa ens hem ajuntat centenars, alguns milers fins i tot, de persones per tornar a reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Hem cantat les cançons per la llibertat (La cançó dels indignats, Torna Serrallonga, Abril 1974, L'Estaca, Els Segadors) en record de tots/es ells/es. La dignitat d'aquest poble és immensa. Vencerem!
"creix la meva ràbia, ira, odi, envers l'estat feixista"
ResponEliminaPerò també creix l'esperit de resistència.
Guanyarà la democràcia i la República.
Cert, estem aprenent a resistir i a guanyar...
ResponEliminaAixò no va començar amb els polítics i per més que els empresonin no ens aturaran. Si s'ho pensen van errats. Però ens fan mal, no en el moviment, sinó a les nostres ànimes, perquè la injustícia és més que flagrant. Com que som gent de pau, tenir companys i companyes importants empresonats ens dol per ells i les seves famílies. No mereixien passar ni un sol dia entre reixes, no han fet res i si quedés un bri de justícia els haurien de deixar lliures sense càrrecs.
ResponElimina