Carlos González: "Ara que sóc avi".

Article del pediatre Carlos González per al Criatures del diari Ara. Molt recomanable per a pares estressats i patidors.

Ara que soc avi i que, per tant, estic fora de l’abast de la responsabilitat i la crítica, us puc dir, a aquells que no sou més que pares, que a vegades feu una mica de pena. 

No parlo, esclar, dels que teniu problemes de veritat, nens amb malalties greus. Sou, per fortuna, relativament pocs, i el que desperteu és més aviat compassió (com-passió, patir amb algú, compartir el patiment). 

Parlo dels que trobeu problemes on no n’hi ha. De vegades com si els anéssiu buscant; de vegades, aparentment incapaços de plantar cara a les amenaces apocalíptiques d’amics, familiars o experts. Us passeu els millors anys de la vostra vida preocupats per coses absurdament intranscendents: que no es desperta a mitjanit ( Tranqui, ja es despertarà); que es desperta molt sovint a la nit (Veus? Ja s’ha arreglat!); que demana pit abans de les tres hores (Dona-l’hi i ja està!); que s’ha engreixat 195 grams en lloc de 200 (De veritat va de cinc grams?); que no s’acaba el bibe (esclar, no se l’ha d’acabar, està calculat perquè en sobri); que no vol fruita (Ja en voldrà més endavant... I, si no en vol mai, pitjor seria que fumés); que no li surten les dents (Li sortiran!); que no fa el rotet; que té gasos (¿No deu ser que no té gasos i per això no feia el rotet?); que sempre vol anar a coll (Un nadó, anar a coll? Increïble!); que no caminarà mai (Segur, per això veiem pel carrer tantes mares portant a coll els seus fills adolescents); que no para quiet (“Carn que creix, es mou”, diu la meva sogra); que no parla; que parla massa; que es mama el dit (Deu ser l’únic nen que ho fa!); que no es relaciona amb altres nens; que es baralla amb altres nens; que fa rebequeries (Segur que els altres nens de dos anys no protesten plorant, sinó que negocien exposant ordenadament els seus arguments); que sempre té mocs; que es fa pipí al llit (Jo també me’n feia, hi teniu res a dir?); que s’enfada quan no li donen el que vol (I els adults, quan no ens donen el que volem, estem feliços i agraïts?); que no té rutines; que no vol peix...

Passeu els millors anys de les vostres vides donant voltes i més voltes a problemes que d’aquí cinc anys (en alguns casos d’aquí cinc mesos) seran només anècdotes i que, d’aquí vint anys, si no estan completament oblidats, potser seran els vostres records més preuats. 

Tens un fill. Creixerà molt ràpid. Calla i gaudeix-ne.