"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 3 de febrer del 2019

El diumenge Mola.



Avui, en una jornada assolellada i ventosa, amb un grupet d'amics hem pujat a La Mola. Ha estat la primera vegada que la filla de cinc anys d'uns amics arribava a dalt del cim. Una experiència iniciàtica que segurament podrà recordar gràcies a les fotografies. En tot cas, el que és segur, és que pujarà moltes més vegades a aquest cim tan estimat per molts terrassencs i vallesans. 

Un cop dalt, hem entrat al pati interior del monestir, on a penes es notava l'aire, i al solet s'estava força bé. Hem parat a fer unes galetes i un raig d'aigua, tot i que alguns han entrat al bar per demanar uns cafès amb llet. Els caps de setmana sempre hi ha molta gent, i avui no ha estat diferent. Desenes, potser centenars, d'excursionistes ens hem trobat al cim provenint de camins diversos, tot i que el més transitat és, sens dubte, el camí dels Monjos.








4 comentaris:

  1. Ara quan el Barça guanyi la Champions et vull pujant-hi de genolls, que deu ser de les poques maneres com encara no hi has pujat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha, no em facis prometre coses que després s'han de complir... i que el Barça guanyi la Champions no seria gens estrany.
      Tinc un col·lega que havia pujat el Montcau marxa enrere. Però fins a la Mola t'hi passaries mig dia...

      Elimina
  2. Ja ho hem dit altres vegades: la Mola, mola.

    ResponElimina