"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 25 de març del 2019

Comença la meva temporada castellera.

4d8 a la Festa Major de Can Palet (Foto: Minyons).

Ahir diumenge els Minyons vam actuar al barri de Can Palet de Terrassa per la seva Festa Major, com ve sent tradicional en els darrers anys. També fa uns anys que aquesta diada ve sent la meva estrena pel que fa a les actuacions. Als assaigs tampoc m'incorporo a ple rendiment (dimecres i divendres. Els dilluns només per les grans diades) fins a l'abril, tot i que sí que acostumo a anar els divendres des del primer assaig.

A mesura que passen les temporades (amb aquesta ja en van 27) cada any costa una mica més arrencar, tot i que un cop t'hi poses, ja agafes l'hàbit i no acostumo a fallar gaire més. Només el Barça, o algun concert molt desitjat, em pot fer faltar a un assaig a partir de l'abril. Pel que fa a les actuacions, no acostumo a fallar gaires. Només les d'inici de temporada i a l'arrencada després de vacances que sovint m'enganxa de viatge. I poques més la veritat.

Una de les coses que cada any porto pitjor és la durada de les actuacions. Em desespera bastant quan una diada s'allarga més de dues hores (aquí no tinc en compte diades històriques), i quan hi ha intents desmuntats i repeticions. No arribar a casa a una hora decent per dinar després d'una actuació em toca bastant els nassos. Aquest és un tema que les colles hauríem de resoldre amb urgència per evitar desercions de castellers i de públic. No li trobo el sentit a fer castells a les 14:30 amb trenta persones de públic...

Per una altra banda, ahir em vaig adonar de com de porcs som els castellers. No sé si es pot generalitzar entre el món casteller, però pel que respecta a la meva colla, sí que ho puc dir. Ahir, acabada l'actuació hi havia desenes de llaunes de cervesa, ampolles de plàstic, paquets buits de tabac, etc., pel terra. La gent no pot cercar la paperera més propera per no deixar-ho al terra?

Buf, potser m'estic tornant un autèntic minyó rondinaire abans del que tocaria...

5 comentaris:

  1. Penso que amb 27 anys de carrera castellera ja és prou temps com per ser un minyó rondinaire! Heu fet un bon inici de temporada, ara cap amunt, consolidar el 9, que no trigarà, i a fer un magnífic 40è aniversari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins aquí bé. Ara queda el millor. Afrontar els reptes superiors dels castells de 8 més complicats (2d8f, 5d8, 3-4d8p, 7d8, 9d8...) i els primers castells de 9, per saber com anirà la temporada realment...
      I, efectivament, penso que m'he guanyat amb escreix poder rondinar.

      Elimina
  2. A calentar motors i sense defallir, encara que sigui rondinant una mica!

    ResponElimina
  3. Al peu del canó fins que les espatlles i l'esquena aguantin...

    ResponElimina