"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 8 de març de 2019

Terrassencs coneguts però no per les seves bones obres.

Tant odi contra els independentistes li està passant factura física a Millo.























Si ahir felicitava l'escriptora local Marta Pessarrodona pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, avui vull deixar clar a Terrassa no tot són flors i violes, i també tenim personatges funestos i malvats dels quals avergonyir-nos. Un d'aquests és l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya pel PP, l'Enric Millo, actualment vivint a Girona, però que va néixer i créixer a Terrassa.

Fa uns dies aquesta (poseu l'animal que més us desagradi) col·laboracionista va declarar al judici contra els polítics independentistes catalans al Tribunal Suprem de Madrid, i va intentar convèncer el tribunal que l'actuació dels catalans que van voler votar el dia 1-O, va ser violenta en molts casos violenta. En canvi, segons ell, l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'estat, van ser del tot proporcionades i necessàries.

Va detallar algunes de les agressions que havien sofert els policies (de les quals no es va aportar cap prova), com cops de puny, dits trencats, armilles d'antidisturbis estripades, puntades de peu al cap amb la tècnica del Fairy, i un llarg etc., i va assegurar que moltes de les suposades agressions policials eren invencions.

Més cínic i miserable no es pot ser. 

Tan de bo algun dia hi hagi un govern catalanista a l'ajuntament de la ciutat que declari al Millo persona non grata.

6 comentaris:

  1. Persona non grata no. Si mai som independents -o si mai Espanya es converteix en una veritable democràcia-, se l'ha jutjar com a criminal... Tant pel què va fer quan era al càrrec, com per les seves mentides en el judici -tinc entès que mentir en un judici és delicte-. Com a terrassenc sento vergonya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, mentre no arribi la independència ni la democràcia a Espanya, jo em conformo amb que aquest personatge sàpiga que Terrassa el repudia.

      Elimina
  2. Els ( i les) que menteixen en seu judicial han d'anar a presó.

    ResponElimina
  3. Ja saps que això no és així quan es tracta de persones afins al règim.

    ResponElimina
  4. Teniu de tot a Terrassa! Normal, no només podia haver-hi persones bones i erudites, som una societat diversa, hahaha!

    ResponElimina
  5. En tot cas, s'ha de reconèixer que Terrassa ha donat als Països Catalans un nombre considerable de genis i/o personatges destacats. Proporcionalment, podríem dir que som el principal motor del desenvolupament intel·lectual del nostre país. Haha.

    ResponElimina