Avui he visitat el poble d'Os de Civís, un petit poble de la comarca de l'Alt Urgell, al qual s'hi accedeix per Andorra, passat el poble de Sant Julià de Lòria, al poc d'entrar al Principat. A escassos 8 km. s'arriba a Os de Civís per una carretera plena de revolts però molt ben cuidada, passant per la localitat encara andorrana de Bixessari. Si es volgués accedir per terres catalanes, caldria circular per una pista de terra més de 40 km., així que és més fàcil entrar a Andorra per tornar a Catalunya al cap de poc, això sí, sense duana.
El poble sembla aturat en el temps, amb cases de pedra i fusta, i amb poques edificacions noves. En vint minuts recorres el poble, de baix a on hi ha el riu, fins dalt on hi ha la parròquia de Sant Pere. Les muntanyes pirenaiques envolten el poble, i m'imagino que en els hiverns més crus deu quedar colgat de neu.
Tot i que a l'entrada del poble hi ha tres o quatre restaurants, avui només he trobat obert un, l'Hostal La Font, on fan un menú d'aquells que poden menjar tres: escudella típica catalana, amanida catalana, i un tercer plat que pot ser alguna carn a la brasa o altres plats del dia. La carn a la brasa va acompanyada d'un tall de botifarra, botifarra negra, xoriço i mitja patata al caliu... i tenen un munt de postres tradicionals per triar. Un festival vaja. El recomano. I el poble també. ;-)
No hi he estat mai, però en canvi sí que he freqüentat les pistes forestals que dius de 40 km. per anar a les Bordes de Conflent i al coll de i pic de Salòria.
ResponEliminaSe'm fa difícil pensar que hi ha gent que viu allà, quines condicions més dures. A aquests pobles només m'hi acosto quan vaig a fer muntanya. A fer el pixapí, vaja.
ResponEliminaNo penso que hi visqui gaire gent en un poble així. Més aviat segones residències per passar l'estiu o algun cap de setmana per poder anar a la neu... La gent ja no vol viure en llocs tan allunyats i inhòspits.
ResponElimina