 |
| Instal·lacions del Casal Familiar de Viladecavalls. |
Serà cert, com deia el poeta, que "cualquier tiempo pasado fue mejor"?
Ahir vaig tornar, després de molts dies (setmanes, mesos, anys (?)), a trepitjar les instal·lacions del Casal Familiar de Viladecavalls, el poble dels meus avis, ja morts, i de la meva mare, on vaig passar tants bons estius i tants bons caps de setmana al llarg de la meva infantesa i joventut. Un dels punts principals de trobada amb els amics era el Casal Familiar, on m'hi passava les hores entre la piscina, la pista de fronton, la de tenis, o el ping-pong. No paràvem. I quan marxàvem encara hi havia les bicis, o els jocs de taula, el rol... aquells van ser temps molt feliços, de descoberta, de grans i intenses amistats, de sortir de l'ou...
Ahir vaig tornar a rememorar aquells anys ja que vaig tornar al Casal amb el meu germà i els nebots, per fer un banyet i una partida de pàdel. M'estrenava en aquest esport que ha esdevingut molt popular els darrers anys i que, curiosament, jo que he practicat pràcticament tots els esports de raqueta, encara no havia tastat. I ahir, vaig matar dos ocells d'un tret. Em vaig treure l'espineta del pàdel, que vaig trobar força divertit i no massa exigent, i també vaig retrobar-me amb un lloc que ha marcat tant, en positiu, la meva vida.
Un retrobament i una descoberta. Què més vols?
ResponEliminaNo puc demanar res més... bé, sí. Tu ja m'entens...
ResponEliminaEls records d'estiu i els nostres llocs d'estiueig perduren sempre en la nostra memòria. Reviure'ls ara de grans sempre és d'una altra manera, però tot i així val la pena no perdre l'oportunitat.
ResponEliminaI saber que els meus nebots tenen l'oportunitat de viure experiències com les que jo vaig poder viure, em fa molt content. La vida ha canviat molt a les ciutats, però als pobles no tant...
EliminaA Viladecavalls vaig viure els estius de la infància des dels 5 anys fins després de fer la mili. No teníem diners per anar de vacances, però enlloc d'això, llogàvem una casa vella del centre del poble, on passàvem tot l'estiu amb la família, dormint 5 nens i nenes en una sola habitació, sense aigua calenta ni calefacció, ni un miserable ventilador, i amb el lavabo fora. Tanmateix, no tinc cap enveja dels companys de l'escola que feien viatges més espectaculars i se'n reien que jo les passés a Viladecavalls; van ser els millors estius de la meva vida: sempre trobant-nos amb els amics, banyant-nos a la piscina del Casal, i jugant a allò que tinguéssim més a mà. Sortíem de casa i els pares s'oblidaven de nosaltres fins a l'hora de menjar, cosa difícilment factible al Viladecavalls actual.
ResponEliminaSento certa culpa de no poder oferir quelcom de semblant als meus fills. Ara jo també els porto més lluny i a llocs més espectaculars, però la major part de l'estiu el passen a Terrassa -i tinc la sensació que el seus estius no són ni de bon tros tant bons com els meus-. Tanmateix, Viladecavalls ha canviat molt, malauradament, i ha deixat de ser aquell poble agrícola per convertir-se en un veritable dormitori de Terrassa i voltants. Una llàstima, potser inevitable, tot i que crec que pobles com Ullastrell han aconseguit conservar una mica millor la seva essència.
Fins i tot em poso una mica melancòlic quan algun dia hi acompanyo la meva mare, que encara és sòcia del Casal, i s'hi va a banyar amb les amigues que hi conserva... Però també ha canviat molt. Ara al Casal s'hi banya poca gent.
No se m'acut millor manera de passar les vacances que a un poble. I si a més a més aquest poble disposa d'un espai amb piscina i pistes esportives ja ho tens tot. Malauradament ja queden pocs pobles com el Viladecavalls dels anys 80 o 90 (1.000 / 2.000 habitants?), com a mínim al Vallès Occidental.
ResponEliminaSi tingués fills també m'agradaria que poguessin viure aquesta experiència tan allunyada de les seves vides rutinàries i enclaustrades a la ciutat.
Em sembla que actualment, la vida en algun càmping d'estiu pot semblar-se una mica, sense la possibilitat de descoberta de l'entorn, ni els vincles familiars i de veïnatge dels pobles, a la vida de poble. Però també és cert que hi ha pares que pensen més en cobrir les seves necessitats/expectatives de vacances que no pas les dels fills...
Els meus fills voldrien anar a Londres, però jo els porto a un càmping al Pirineu. L'any passat hi vam anar i de seguida van connectar amb els altres nens del càmping i ens ho vam passar molt bé. Avui dia és la millor opció que els puc donar... Ja hi haurà temps per anar a Londres, tot i el Brèxit...
EliminaPotser a partir dels 15/16 ja estan preparats per visitar ciutats (museus, monuments, parcs...), però abans d'aquesta edat s'acaben cansant aviat de visitar llocs i de traslladar-se d'un lloc a l'altre per veure coses. I necessiten tenir amics/gues a prop i auto-organitzar-se les activitats en un entorn segur i conegut.
Elimina