La ginesta altre vegada,la ginesta amb tanta olor,és la meva enamoradaque ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçadahe pujat dalt del serrat:de la primera besadam'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,feia un sol molt resplendent:la ginesta es regiravafuriosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:la tisora va en renoudesflorant tanta hermosurafins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixiainnocent a vora seuhe lligat la dolça aimiaben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligadam'he girat de cara al mar...M'he girat al mar de cara,que brillava com cristall;he aixecat el pom enlairei he arrencat a córrer avall.
(Joan Maragall)
Haurem d'esperar la primavera per tornar a olorar la flor de la ginesta.
ResponElimina