 |
| Intent de 3d9fa a la diada de La Mercè del passat diumenge. |
Ha passat ja una setmana de la diada castellera de les festes de La Mercè, i em sembla que s'han calmat prou els ànims com per reflexionar-hi una mica, que cal i caldrà. M'imagino que l'equip tècnic també ha fet/farà les reflexions oportunes i en tindrem notícia quan tornem als assaigs. Els hauran anat bé aquests dies de descans i reflexió...
La caiguda del 3d9fa va ser força lletja i podríem haver-nos fet força mal. Afortunadament, la cosa va quedar en una cama trencada i poca cosa més, però veient les imatges (que han corregut com la pólvora i que la realització televisiva en directe es va encarregar d'emetre repetidament) queda clar que podria haver estat molt pitjor: gent pel terra, pinya oberta...
No formo part de l'equip tècnic però sé com de difícil és dirigir a la colla, mantenir la motivació dels castellers i aconseguir fer passes endavant per mantenir la motivació i aconseguir tenir més camises a plaça i als assaigs. El 3d9fa era una aposta (molt arriscada com s'ha vist) per encarar el segon tram de la temporada carregats d'energia positiva i amb ganes d'encarar nous i més grans reptes. Tanmateix, no es donaven les condicions necessàries per tirar un castell d'aquest nivell: per nombre de camises a plaça, per proves a l'assaig, per baixes de castellers importants...
Però més enllà de tots aquests condicionants, per sobre de tot cal tenir en compte la seguretat dels castellers i de la gent que s'apropa a la pinya. I el passat diumenge, qualsevol casteller amb una mica d'experiència hagués vist que la pinya de l'intent del 3d9fa era força justa. I mai passa res fins que passa. I diumenge es van ajuntar diversos factors per provocar una caiguda més lletja del normal, saltant bona part del castell cap a un mateix costat i fent obrir la pinya d'aquella banda, i sortint disparats fora del nucli del castell alguns castellers del tronc o canalla degut a les forces excèntriques d'uns i altres en la caiguda.
Tanmateix, no podem excusar-nos com a resultat d'una caiguda "desgraciada". Hem d'intentar assegurar sempre una base prou ampla com per minimitzar el risc que ningú vagi a terra ni que la pinya es pugui obrir. I potser hem d'aprendre a baixar un castell abans d'intentar-lo si es comprova que la base és insuficient.
Un altre tema per reflexionar és el perquè cada vegada menys castellers van a fer pinya a les altres colles. Al 3d9fa teníem a una desena de castellers dels amfitrions a la nostra pinya a tot estirar, quan antigament es posaven en massa. En temps de vaques magres sobta comprovar que els castellers ens fem cada cop menys pinya. Fins quan? Evidentment, cap colla està obligada a fer pinya a les altres, però em sembla que tots ens necessitem.
A toro passat és fàcil ser crític amb la tècnica. Tanmateix, quan vaig pujar al folre, no vaig tenir la sensació d'una pinya tant justa, potser els meus paràmetres no eren els correctes, o potser hi havia més gent al costat pel que vaig pujar, però no vaig tenir sensació de perill. Per tant, em costa buscar culpables, cosa que no vol dir que no s'hagin de buscar solucions.
ResponEliminaJo no tenia massa esperances de poder descarregar-lo, la veritat, però haig d'admetre que després de les proves em vaig deixar portar per la rauxa, i jo mateix apostava per tirar-lo, en contra del què et vaig comentar en aquestes mateixes pàgines de tirar-lo a Girona, així que suposo que també és culpa meva tot el què va passar.
A nivell de món casteller és obvi que tenim un problema, de personal gairebé totes les colles, de participació de públic a nivell general, i no tant de col·laboració entre colles. A Barcelona penso que hi va haver un problema derivat de la dificultat de moure's per la plaça. També hauríem de valorar la gent amb camisa que estava dins de l'ajuntament mentre fèiem els castells. Un altre tema és la concentració i la serietat de la gent que està als últims cordons. Jo volto sovint les altres colles al final de les pinyes, i difícilment deixaré que caigui ningú a terra sense deixar-m'hi les banyes.
Lluís, entenc que tu o jo, com la majoria dels castellers, tinguem sempre ganes de provar grans castells i fins i tot ens podem deixar emportar per la rauxa. Però els tècnics hi són per prendre decisions, i considero que tirar el 3d9fp no va ser gaire encertada. Podria haver sortit bé la jugada, però com bé dius, les "esperances" de carregar-lo eren més aviat baixes.
ResponEliminaI, evidentment, amb el públic ja no hi hem de comptar (potser millor per seguretat de tots plegats), però entre colles, i més amb la necessitat que patim tots, trobo indecent que no ens fem pinya en massa. No et dic que vagi el 100% de la colla, però mínim la meitat. Els Minyons també ens hem acomodat molt en aquest sentit. Jo sento vergonya a moltes places per aquest motiu.
No sempre les coses surten com les hem planejat. Ni als castells, ni a la política, ni en l'amor...
ResponEliminaCert Xavier. Però amb els castells s'han de valorar riscos per evitar danys irreparables...
Elimina