"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 31 de desembre del 2019

Grècia (5); Epidaure.


Teatre d'Epidaure.















Avui, darrer dia del 2019, he fet una excursioneta de matí a Epidaure on s'hi troba un dels teatres clàssics més ben conservats de tota Grècia. Edificat en honor al déu Dionís (déu del vi de la gresca) el segle IV a.C., té una capacitat per uns 15.000 espectadors. Fou model per a molts altres teatres a l'antiga Grècia.

A escassos metres s'hi troba també el jaciment arqueològic de l'antiga ciutat d'Epidaure, que conserva alguna columna original i la base d'algunes de les principals edificacions.

He sortit amb temps per agafar l'autobús que m'havia de tornar a Nàuplia, allà on havia quedat amb el conductor que ens havia portat. I anar esperant, estranyament no apareixia l'autobús i m'ha començat a pujar la mosca al nas, fins que m'he fet conscient que segurament l'autobús de línia que ens havia de tornar devia ser un altre vehicle, i que l'he confós amb l'autocar d'alguns dels grups organitzats que esperaven també a la sortida. I la idea d'haver-me d'esperar més de tres hores fins el següent autobús, m'estava posant dels nervis, així que he decidit fer autoestop per tornar a Nàuplia. I la veritat és que no he hagut d'esperar gaire ni veure passar gaires cotxes. Si han passat deu per davant meu, el penúltim ha parat i m'ha dit que no anava cap a Nàuplia, i el darrer, era una parella d'italians més a prop dels 60 que dels 50, que sí que hi anaven. I pim pam. Problema resolt. No recordo la darrera vegada que havia fet autoetop (potser amb 20 anys), i tampoc recordo si mai havia fet autoestop tot sol...

Arribat a Nàuplia he anat a dinar. Avui, darrer dia de l'any, i potser durant les festes, els restaurants conviden a un postre, que en aquesta ocasió ha estat una mena de brownie de xocolata, tirant a torró, força bo.

Avui també, a tota Grècia, es celebra una tradició que consisteix en que els infants surten al carrer a demanar diners a la gent, a canvi de recitar-los o cantar-los alguns versos. No sé si aquí a Nàuplia es deu celebrar gaire el canvi d'any. Demà us explico.



Restes arqueològiques a Epidaure.


















































Nenes celebrant la tradició grega de demanar diners pels carrers i comerços el darrer dia de l'any.

Postre al que m'han convidat al restaurant de Nàuplia on he parat a dinar.

Una banda de músics precedits d'una jove que anava demanant diners a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada