Aquest migdia, i ja en van 3 de consecutius, he aprofitat les dues hores i mitja de pausa entre les classes del migdia i les de la tarda per anar-me'n a dinar a La Mola. En poc més de mitja hora arribo al monestir des dels dipòsits, i tinc temps de pujar, dinar i baixar. Els tres cops que ho porto fent, m'he demanat el xai amb mongetes seques, que està per llepar-se els dits.
Avui ha estat un ascens en un dia magnífic assolellat. He pujat en calça curta i màniga curta, i la mar de bé tu. Em penso que a mesura que la calor vagi avançant, em serà menys agradable pujar els divendres al migdia, així que de moment aprofito...
Avui, ha estat una jornada una mica especial, perquè m'he trobat un personatge molt popular i que ostenta un càrrec força destacat dins de la societat catalana: el President del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu. L'he trobat en un primer moment en l'encreuament dels camins de Can Poble i els dipòsits, acompanyat per una dona i força distrets perquè els he sorprès per darrera i potser es pensaven que no els veia ningú...
Els he vist entrar al restaurant i seure molt a prop de la cuina, i quan m'he aixecat per anar a pagar amb la targeta per marxar de seguida, l'he saludat i li he dit "Visca el Barça, Visca Catalunya i Visca els Vallès", i hem tingut una xerradeta curta, on he sabut que ell era de Vilanova del Vallès i que era un excursionista empedreït. M'ha presentat a l'amiga, barcelonina, i ens hem acomiadat sense més.
Un dia per recordar. No cada dia es saluda el President del Barça!! Hehe.
Sabent que és excursionista em cau una mica millor.
ResponElimina(Que bé dinar a la Mola!)
Hehe, en ocasions costa diferenciar entre personatge públic i persona. Estic d'acord amb tu, que un excursionista ja té un valor positiu d'entrada. De fet, em va comentar que havia fet la Matagalls-Montserrat en tres ocasions.
EliminaAquestes persones es converteixen en personatges i ja sabem que tot el que això comporta, que si diners, que si poder, que si influència... al final deuen necessitar desconectar i buscar racons on trobar-se a sí mateixos, lluny del brugit i del centre del caos on es veuen immersos sovint. No els vull pas excusar de tot el que fan que no toca, però al final també són persones. Sort de racons com la Mola i molts altres.
ResponEliminaAra, paio, tu si que t'ho muntes bé, eh?
Ja veus Laura, es fa el què es pot... :-)
EliminaEfectivament, la gent que toca poder i que són personatges públics, acostumen a ser odiats/estimats en funció de fílies i fòbies. N'hi ha que s'ho guanyen a pols per la seva bona/mala tasca. En el cas del President Bartomeu, sembla que genera bastant rebuig (en la seva funció de President del Barça), però curiosament els socis li van renovar la confiança en les darreres eleccions (2015), i ja veure'm que passa en les properes...
Home, podies haver aprofitat per fer-lo desaparèixer per allà a la muntanya... haurien trigat a trobar-lo.
ResponEliminaMés enllà d'això, trobo molt meritori això de pujar a la mola a dinar tants dies seguits. Això sí que és guanyar-se el dinar!
Haha, què dolent que ets. Ets del sector crític tu també?
EliminaSI et sóc sincer, no vaig veure que l'acompanyés cap guardaespatlles. Suposo que al parc de Sant Llorenç és on desconnecta i es relaxa...
I jo ja m'imagino, jubilat, pujant, com a mínim, un dia a la setmana a dinar o esmorzar a La Mola.
Veig que ets un instagramer fent fotos a tot el que menges
ResponEliminaAbans que existís l'Instagram aquest del dimoni jo ja feia fotos al menjar...
EliminaI no m'hi trobaran pas a l'Instagram.