"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 28 de febrer del 2020

Crònica d'un no-concert de Goran Bregovic.

Goran Bregovic, ahir al Palau de la Música Catalana, pel Festival del Mil·lenni (Foto: Xavier Mercadé, Enderock).



























No sé si serà un principi d'Alzeheimer, o coses de l'estrès, o que estic una mica empanat, o potser de l'acumulació d'assistència a espectacles en viu, però el fet és que ahir havia d'anar a un concert al Palau de la Música de Barcelona, i vaig ser-ne cosncient una hora i escaig després que el concert hagués començat, i trobant-me comodament al sofà de casa, a Terrassa.

No és la primera vegada que em perdo un concer pel qual tenia entrades. Em va passar al retorn als escenaris dels Sopa de Cabra, farà cinc o sis anys, que tenia entrades pel darrer dels concerts al Palau Sant Jordi, i em vaig presentar amb un col·lega, un parell d'hores tard. Ens va estranar que hi hagués tants pocs cotxes per les rodalies del Palau, però no hi vam caure fins que ens vam apropar a l'entrada del recinte i vam anar sentint la música, i quan vam arribar a les entrades d'accés ja no ens van deixar ni accedir, tot i que teníem les entrades. En tot cas, aquella vegada no va ser tota la culpa nostra, ja que a la web del promotor del concert, "The Project" apareixia l'horari del darrer dels concerts, el del diumenge, a la mateixa hora que els dos anteriors (divendres i dissabte, a les 21:00), i en canvi es va canviar a les 19...

Ahir em va fer una mica de ràbia momentània, pel fet d'haver-me empanat d'aquesta manera, i per haver llançat 20 euros i escaig a la brossa. Tenia ganes de veure el nou espectacle del Goran Bregovic, amb l'acompanyament de violins klezmer. L'anterior ja l'havia vist en diverses ocasions, i tot i que m'encantava, tenia ganes de veure alguna cosa diferent. Bé, què hi farem... un altre dia serà. No ens tallarem les venes per un concert perdut.

4 comentaris:

  1. El del retorn de Sopa al Palau Sant Jordi, no me'l vaig perdre. Ens hi hauríem trobat.
    Un altre dia serà (si no te n'oblides)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur. Als Sopa, i als Bregovic els queden moltes batalles pel davant... ;-)

      Elimina
  2. El més remotament semblant que m'ha passat va ser un dia que ens va donar per sortir a fer una volta pel poble, cosa que no fem massa sovint sense objectiu, i quan ja portàvem una estona caminant i havíem decidit un lloc de parada, de sobte vam caure que aquell vespre teníem entrades pel teatre, vam girar cua corrents cap a casa i vam acabar arribant-hi, però pels pèls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, l'any 99, vivint a Dublín, tenia entrades per als 1/4 de final de la copa del món de rugbi. Jugaven França i Argentina, i era tranquil·lament al sofà de casa quan vaig veure els equips al mig del camp escoltant els himnes. Vam sortir corrent, i en uns 15 minuts ja érem a Lansdowne Road.

      Elimina