"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 25 d’abril del 2020

Dia 44 de confinament.

La meva bicicleta d'estar per casa.

Doncs com qui no vol la cosa ja he arribat al 44è dia confinat a casa... passen els dies volant i no ens n'adonem. Jo, de moment, ho porto força bé. Les rutines diàries de la feina, els escacs, la lectura (menys del que fóra desitjable), la cuina, l'activitat física diària, l'internet, alguna sèrie, les videoconferències, etc., em mantenen entretingut i ben actiu. Trobo molt a faltar poder sortir amb la bicicleta o a la muntanya, anar a casa dels pares, o trobar-me amb els amics al local de la colla, quedant per fer un àpat o fent un beure a qualsevol bar. Però, com us deia, ho porto prou bé i encara puc resistir un bon temps... La qüestió és pensar com quedarà tot un cop aixequin el confinament i puguem tornar a sortir al carrer. Quin tipus de vida ens espera i com seran les relacions socials o la vida d'oci a les que tan acostumats estem.


4 comentaris:

  1. Em passa com a tu, Risto Faig tantes activitats a casa que llegeixo menys del que esperava.

    ResponElimina
  2. Jo no porto tant temps tancat, encara que la darrera setmana ha estat de reclusió total. Es troben a faltar coses, és clar, però em vaig distraient. I també en tinc una com la de la foto, que faig servir gairebé cada dia, així que estic aprofitant per seguir posant-me ne forma!

    ResponElimina
  3. Sembla que la setmana vinent ens deixaran anar a fer esport a l'aire lliure... ja serà un pas important.

    ResponElimina