"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 27 de maig del 2020

El "temazo" del dimecres. Dusminguet - "Ritmo Americano".


El garriguencs Dusminguet van ser una de les bandes de l'escena mestissa catalana més exitoses de finals dels 90 i la primera dècada del 2000. Personalment, els vaig descobrir l'any 98 i des d'aleshores els vaig anar seguint per concerts arreu de la geografia catalana i en altres contrades. Fins i tot vaig tenir el plaer de portar-los a tocar a Terrassa, per als Minyons en el 20è aniversari, l'any 1999, en un concert històric i memorable al Centre Cívic de Ca n'Anglada juntament amb els "Goldfinger and the Mush Potatoes" i els "Discípulos de Otilia".

Tant el primer com el segon disc de la banda són dues obres imprescindibles de l'escena patxanguera, mestissa, una mica a l'orbita del gran Manu Chao i de bandes com Color Humano, o Sargento García. De l'escola Dusminguet van sorgir altres formacions com "Gertrudis", "Cheb Balowsky", o "La Carrau" entre altres.

El cantant i acordionista dels Dusminguet, el Joan Garriga encara continua actiu amb diferents projectes. Va fer algun àlbum amb "La Troba de Kung-Fu" i darrerament es fan dir "Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic".

2 comentaris:

  1. Un dia escoltant els Dusminguet :
    "Quan jo n'era petitet
    ni fumava, ni cantava, ni ballava, ni brincava
    però ara que ja sóc grandet
    ara fumo i ballo Dusminguet"
    Una persona em preguntà qui cantava.
    Amb el soroll de la música va entendre "Lluís Minguet" I des d'aleshores al Joan Garriga sempre li dic Lluís Minguet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara sort que no li dius Lluís Millet... haha.

      Molt bona aquesta cançó per cert.

      Elimina