 |
| El passat divendres al pati dels Minyons. |
El divendres passat vaig tornar al local de la meva colla castellera, els Minyons. No ho vaig fer per assajar, com hauria fet qualsevol divendres de l'any (del març al novembre, amb un mes de vacances entre el juliol i l'agost) en condicions normals, si no per assistir a un sopar-concert amb cantautor: l'Oriol Matarin de la colla.
El pati es va omplir amb l'aforament limitat, i pràcticament tots els espectadors érem minyons. I el que no ho era, era amic d'un minyó. És el tercer divendres que la colla organitza un sopar espectacle per mantenir el caliu social de la colla. I pel que vaig veure el divendres, la gent respon i té moltes ganes de tornar a fer vida social, i sobretot, castells.
La veritat és que jo encara no trobo a faltar gaire els assaigs i les actuacions, i tot plegat. Segur que tard o d'hora em tornaran a venir les ganes, però aquest període d'inactivitat castellera obligada m'està servint per poder fer altres plans i, sobretot, per fer trobades amb els amics al voltant d'una taula amb menjar i beguda la majoria de les vegades. De fet, ja he recuperat els quilos que vaig perdre durant el confinament, i fins i tot diria que n'he augmentat algun i tot... ;-)
La música (i la cançó en particular) és un bon bàlsam per a passar aquests aïllaments.
ResponEliminaLa música és bàlsam, és excitament, és extasi, és catarsi, és necessitat...
EliminaEm tranquil·litza veure que no sóc l'únic que no té massa ganes de tornar a la rutina d'assaig i actuacions. Però en el meu cas, tampoc tinc pressa per tornar a la vida social. Estic fatal.
ResponEliminaMentre no acabis convertint-te en un Hikikomori... ;-)
Elimina