Avui arrenca a Niça la 107a edició de la mítica cursa ciclista francesa, el Tour de França. Ho fa sota unes mesures excepcionals a causa de la Covid19, i en unes dates excepcionals, ja que sempre s'havia disputat al llarg del mes de juliol.
Sempre m'ha agradat seguir la cursa francesa, tot i que fa temps que no ho faig amb la devoció que tenia a finals dels 80's i als 90's, en les èpoques glorioses de "Perico" Delgado i, sobretot, del navarrès Indurain.
Tant de bo aparegui algun dia un ciclista català del màxim nivell que pugui guanyar la prova francesa i em torni a enganxar a la tele. No deixa de ser curiós que amb l'important nombre de ciclistes que tenim a casa nostra, mai haguem tingut un gran campió com en altres disciplines.
Un dia vaig veure l'Indurain a la carretera de Sants, al final d'una Volta Ciclista a Catalunya.
ResponEliminaAquest era fàcil d'identificar per la seva constitució física i un rostre inconfusible.
EliminaDe Vilanova, hi ha en Marc Soler , que apunta maneres... Que tingui èxit !
ResponEliminaTant de bo. Ja el segueixo ja... avui ho ha intentat cap al final de l'etapa però no ha pogut ser. A veure si fa el pas endavant que tots esperem.
EliminaA mi del Tour el que més m'agradava eren aquelles migdiades d'estiu tan dolces, que començaven poc després d'engegar la tele i veure com pedalaven...
ResponEliminaNo recordo si quan era més jove també m'adormia davant la tele (segurament sí), però recordo haver seguit moltes etapes de les bones amb fruïció.
Elimina