Una pedra enmig del camí
va mostrar-me el meu destí,
que era rodar i rodar.
També em va dir un viatger
que no cal arribar el primer,
però que s'ha de saber arribar.
Amb calés o sense
faig el que em sembla,
a la merda aquesta llei.
No tinc ni dona ni feina
ni ningú que em toqui l'eina
però continuo pedalant.
Vici-cleta
ResponElimina#Semantisme #ristoelrondinaire, haha.
ResponEliminaSembla una oda al tantsemenfotisme!
ResponEliminaHem de saber entomar els entrebancs de la vida amb resignació i voluntat d'aixecar-nos i gaudir tot el que puguem.
Elimina