Ahir a Granada, en un partit boig que es va resoldre en el temps de pròrroga, el Barça es va classificar per a les semifinals de la copa del rei (3-5). Va ser un partit d'aquells que recodarem durant molt de temps per la manera com el Barça va capgirar l'eliminatòria en poc més de quatre minuts (88' i 92') gràcies als gols de Griezmann i Jordi Alba. El Granada, que va fer molt poca cosa a nivell ofensiu al llarg del partit, es va avançar amb dos gols per errades de la defensa blaugrana, i es va defensar com va poder, tot i que el Barça va generar diverses ocasions de gol, sense gaire fortuna. Fins als darrers minuts del temps reglamentari..
Després a la pròrroga, el Barça va continuar atacant i va desbordar completament a un rival cansat i abatut, malgrat que el Granada va ser capaç d'empatar el partit a 3 gràcies a un penal inventat per l'arbitre amb la col·laboració inestimable del VAR. Griezmann, De Jong, i novament Alba van encarrilar el partit amb tres gols a la pròrroga, mostrant per primera vegada en molt de temps, l'esperit competitiu i abassegador del Barça.
Malgrat que em vaig mirar el partit tot sol a casa, vaig estar comentant les jugades a través del wattsap amb un parell de grups d'amics, i l'excitació era compartida. Fins i tot vaig deixar anar algun crit d'eufòria com feia temps que no feia. Pot ser que ens trobem davant d'un projecte de futur amb cara i ulls? El temps dirà...
No vaig escoltar ni veure aquest partit que descrius de la secció masculina del Barça. Pel que expliques i pel que he escoltat aquest matí a la ràdio, és com si els nois tornessin a ser a l'època del Guardiola.
ResponEliminaA veure si dura aquest esperit de lluita.
Vaja, no sé si arriba al nivell de joc de l'època de Guardiola, però com a mínim, vam recordar velles gestes.
EliminaDéu n'hi do el partit. I quants tuits de tribuneros es van haver d'empassar els seus autors escrits al minut 85 de partit. Salvant les distàncies, vam tenir una espurna d'aquell Barça que no es rendia mai i que ens va convèncer (després de dècades de pessimisme culer), que fins que l'àrbitre no xiula, no hi ha res decidit. Confiàvem fins el final que la situació es podia redreçar. Fa temps que no ens passava.
ResponEliminaLa veritat és que tota aquesta temporada veig que tenim un projecte de futur. L'equip està verd i caldrà conviure amb la marxa o la retirada de Messi, però s'ha fitxat bona gent que, a la llarga, poden construir un equip sòlid. Falta que el projecte el comandi sempre un entrenador valent que sàpiga treure el millor de cadascú. I que les lesions respectin, perquè, per exemple, Ansu Fati s'ha tornat a lesionar i en té per mol temps. Era el valor més ne alça i això pot tallar la seva progressió i que ja no torni a ser el mateix, ni continuï la seva evolució. Veurem.
Saps que el culer és presentista, és a dir, de fets presents, del proper partit. I en funció de si es guanya o es perd veu les coses d'una o altra manera. En tot cas, jo intento ser realista i reconèixer que estem en un canvi de cicle i que cal ser pacient per veure un nou Barça exitós. En tot cas, sempre esperes que guanyin algun títol, perquè ens tenen molt mal acostumats.
Elimina