Darrerament he fet modificacions en la meva vida alimentària. Bé, no grans modificacions, però que personalment estic vivint amb emoció i alegria. Sempre m'ha agradat la pizza i n'he menjat de tota mena. Normalment precuinades d'aquestes tipus Casa Tarradelles, però també de les de pizzeria fast-food, o a talls de llocs més elaborats i artesanals. Les de restaurant italià també m'encanten, i encara guardo al record el viatge recent a Venècia on vaig poder tastar-ne unes quantes...
Doncs bé, ara m'he aficionat a la pizza "artesanal" i casolana. Això sí, compro la massa ja feta i tan sols la condimento al meu gust i la cuino al forn. Queden gairebé com les dels restaurants i no m'embafa excessivament. També intento no posar-li ingredients molt contundents o greixosos... Tomàquet ratllat, formatge, alguna verdura, tonyina, salmó... Ja començo a salivar, que és l'hora de sopar.
També és un dels meus plats predilectes.
ResponEliminaUn dels millors invents culinaris.
EliminaDoncs fan molt de goig. I et comento ara que s'acosta el migdia, i si t'explico la gana que tinc... A casa vam tenir una temporada que en fèiem sovint. Com que ara estem de dieta permanent, només és de tant en tant, però fem la massa nosaltres també amb una amassadora que ens van regalar, i a sobre li posem el que ens sembla, tot i que no variem gaire. No sé per quin motiu, la massa no ens queda com les pizzes comercials, però a mi m'agrada igual. Podria menjar pizza cada dia... però no ho faré.
ResponEliminaAixò de la massa encara em queda una mica llunyà. Ja he fet un avenç preparant-les jo. Però no descarto que acabi fent-ho. El meu germà que té tres fills ho fa.
ResponEliminaJo també menjaria pizza cada dia. També et dic que potser perdria la gràcia...