Pescadors d'aigua salada,
els peus nus sota la sorra
de l'ocàs fins a l'albada.
Déu n'hi do quina vidorra.
Amics del sol i la lluna,
de l'aigua, la sorra i el vent
quan veieu que pica alguna
aneu a per la canya corrent,
Orades, lluços i tonyines,
per als bons paladars
i per les goles més fines
llobarros, sípies i calamars.
Intento ser peix d'aquells, quan puc,
ResponEliminaque sense enganxar-s'hi es mengen el cuc.
Tots lluitem per sobreviure. Fins i tot els cucs.
EliminaNo sé si vas pescar res, però com a rimaire un deu!👏
ResponEliminaMolt maco aquest raconet que ens mostres, avui.
Aferradetes, Risto.
Hehe, t'agraeixo l'elogi, però sóc realista, i malauradament, les paraules no em brollen del cervell com m'agradaria.
EliminaEl teu elenc d'activitats i de temàtiques és d'allò més eclèctic, hahaha!
ResponEliminaAquesta activitat no la pràctico, bàsicament n'he estat seguidor circumstancial. Tampoc penso que m'hi enganxi, però podríem dir que m'he estrenat en aquest món a través d'uns col·legues.
Elimina