Aquest cap de setmana he estat amb la colla d'amics per terres moianeses fent una mica de bici, uns banys, lectura, converses, bons àpats, i bastants beures. També he pogut comprovar que encara mantinc l'estil en l'art del trampolí, amb un carpat amb braços oberts en forma de creu. Ni el Greg Louganis tu...
Mentre hagis replegat el braços abans de tocar aigua, perfecte!
ResponEliminaQuè bé t'ho fas!
Bon dilluns, Risto.
Oi tant! I ben estirats per fer una bona entrada.
EliminaEt van agafar al vol! Amb les ales esteses...
ResponEliminaHehe, tant de bo haguessin sortit un parell de sirenes per agafar-me al vol... o per jugar amb mi a sota l'aigua...
EliminaAixò requeriria un vídeo, eh. La posició estètica la tens, però no sabem com va acabar la cosa, hehehe.
ResponEliminaHAha, prenc nota de cara al proper salt. No vaig pensar que gravat en format vídeo també podria donar molt de joc... ja veus, encara estic una mica antiquat en els temes de posturisme... ;-)
Elimina