"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 9 de juny del 2021

El "temazo" del dimecres. Mano Negra - "Señor Matanza".

 

L'any 1994 la banda parisina Mano Negra (1987) treia el seu cinquè i darrer àlbum d'estudi, Casa Babylon, potser el més aclamat de tots, i una autèntica obra mestra de la música mestissa per molts imitada i font d'inspiració.

El 4rt tema de l'àlbum era aquest "Señor Matanza", que era una crítica ferotge als cacics, sobretot a l'Amèrica llatina (l'àlbum té moltes referències a aquest continent).

Vaig poder escoltar un parell o tres de temes de presentació de l'àlbum en un concert benèfic d'Ajuda en Acció l'any 97, em penso, i temps després el primer concert complet de la banda però ja sense el nom original, sinó amb el de "Radio Bemba", ja que el grup s'havia dividit després d'una gira per terres colombianes a bord d'un vell tren.

9 comentaris:

  1. Com les cançons protesta.
    Malauradament encara n'hi ha molts de cacics.

    Bon vespre, Risto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc es protesta avui dia. A les illes teniu en Valtonyc, i mira-te'l el pobre...

      Elimina
  2. Respostes
    1. Manu Chao és un dels més grans. Tinc la gran fortuna d'haver-lo vist un bon grapat de vegades en petites sales.

      Elimina
    2. No puc evitar comentar aquí també, això de 'Que horas son' ho diu sovint la meva companya de feina polonesa, que parla un castellà excel·lent, pero molt influït per accents llatins, i fa servir aquesta fórmula per demanar l'hora... a la qual cosa jo responc, invariablement i sense poder evitar-ho: 'mi corason'.

      Elimina
    3. Haha, ets un catxondo.
      Podries variar i preguntar-li també "Qué hora son... en Washington"?

      Elimina
  3. El Casa Babylon era brutal. Què dic, ÉS brutal! L'escoltava en bucle, en el seu moment. 'Señor matanza', que va ser el single, no era ni de bon tros de les meves preferides. Em flipava 'The Monkey'. I 'Bala perdida', 'Machine Gun', 'Love and Hate', 'Drives me crazy' gairebé totes, perquè en realitat tot el disc era un conjunt per escoltar-lo seguit. Mare de déu, quins records... 'La vida me da palo', joder. Encara em sonen al pen del cotxe de vegades i em torno locuno...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, un dels discs TOP de finals del segle XX. Va marcar el camí a molts altres grups i artistes. Un gran colofó a la genial carrera dels Mano Negra. A mi també m'agrada de principi a fi aquest àlbum. La de "Love and hate" em porta records de la disco o el bar musical, ballant des del futbolí.

      Elimina