Un derrotat Riqui Rubio davant d'un jugador nord-americà en el partit de quarts. |
Aquests dies s'estan celebrant els JJOO de Tokyo que no es van poder dur a terme l'estiu passat a causa de la Covid. El meu interès pels jocs ha anat decreixent any rere any, en la mateixa proporció que ha anat creixent la meva animadversió a l'estat espanyol, i per defecte, als seus representants, i l'únic interès és assabentar-me de les derrotes dels esportistes del país que ens oprimeix. De moment faig un balanç força positiu. Espanya mai acostuma a decebre en aquest tipus d'esdeveniments.
No és que sigui molt fanàtica dels esports, però crec que l'esport s'ha de separar de les qüestions polítiques... crec que va en contra del veritable esperit de l'esport en sí.
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Mentre els esportistes competeixin defensant els seus estats i les banderes d'aquests, la política i l'esport aniran de la mà.
EliminaEl dia que els esportistes competeixin sense bandera creuré en un esport no polititzat.