Mèxic (9): Volar en temps de pandèmia: un esport de risc.

Aeroport de Cancún.

Aquest matí he arribat a Catalunya després d'una nova jornada de trasllats, presses, patiment i alguna que altra sorpresa...

Em vaig llevar el dissabte 31 al hostes de Cancún a les 6 del matí. després d'una nit que em va costar agafar la son, així que tot just vaig dormit cinc hores a tot estirar. Per arribar a l'aeroport de Cancún tenia bitllet del bus ADO des de la terminal central, a escassos cinc minuts del hostel. Vaig aprofitar per fer un últim banyet a la piscina de la terrassa, i per anar a fer una darrera "torta" de pernil i formatge per esmorzar a un lloc proper.

Vaig arribar amb temps a l'estació (a les 11;30 i el vol sortia a les 14;44), però aquí vaig tenir el primer ensurt de la jornada. Resulta que entre tants bitllets descarregats des de l'aplicació de la companyia tots aquests dies del viatge, no em vaig adonar que em vaig compartir al watssap un de ja passat que m'havia dut a Valladolid a les 12:07 del matí. Jo esperant veure anunciat el bus de les 12:07 i que no sortia... FInalment em vaig adonar de la meva badada i, afortunadament, vaig poder comprar un nou bitllet per un bus que sortia a les 12:15 cap a l'aeroport. Casualitats de la vida, vaig pagar amb el darrer bitllet de 100 pesos que m'havia quedat a la cartera.

El retard de mitjà hora en la badada amb l'autobús ja em va ficar una mica tens, però a més a més, encara no havia pogut esbrinar des de quin terminal sortia el meu vol de TAP Portugal. I mira que ho havia intentat cercar per internet... Afortunadament, arribant a l'aeroport, per la carretera vaig veure cartells grans que anunciaven quines companyies operaven des de cada terminal (T1, T2, T3, i T4). Vaig veure que TAP operava des de la 4, i vaig tenir la sort que l'autobús feia la seva primera aturada en aquesta terminal. Bé.

Vaig entrar amb pressa dins la terminal i vaig veure unes cues de viatgers que em van espantar força. A la zona de les taules de facturació de TAP i havia una cua llarguíssima de gent, i m'hi anava a posat, quan vaig descobrir que la cua era per factura als mostrador de Southern, que tenia els mostradors just al costat dels de TAP. Als 5 mostradors de TAP potser hi havia una cua d'unes 25 persones. No massa. Els meu cap anava fent càlculs per mirar d'esbrinar si acabaria enlairant-me o no.

Un cop amb la targeta d'embarcament, cames ajudeu-me per passar per les portes de seguretat. Però nova sorpresa. En el passadís d'accés a aquestes portes, un munt de gent aturada, sense ordre, omplint no sé quin coi de formulari que t'havies de descarregar amb el sistema QR i que ningú m'havia informat que caldria fer!! Però que collons és això? Si ahir ja vaig passar un parell d'hores per descarregar-me el bitllet electrònic de TAP i omplir formularis per obtenir els QRs per poder entrar a l'estat portuguès (on el meu vol feia escala), i a l'espanyol...

Afortunadament sóc competent en temes de noves eines difitals (ja tinc els ous una mica pelats) i vaig poder registrar-me a la web mexicana i treure el codi QR requerit en poc més de 5 minuts. Tan bon punt vaig rebre el QR li vaig mostrar a la noia que no parava de cridar "el QR!!! todo el mundo debe mostrar el QR!!!" i em va deixar passar per passar les portes de seguretat.

A les portes de seguretat un caos que déu n'hi do, però la vaig passar sense cap nou ensurt. I d'aquí fins a la porta d'embarcament ja va ser més fàcil, tot i que també era de les més allunyades. Vaig arribar, comptat i debatut, amb una mica més d'una hora de marge, però amb l'ai al cor.

El vol Cancún-Lisboa ha tingut una durada d'unes 9 hores, i hem aterrat a Lisboa a les 6:55 del matí (en realitat per a mi eren les 0:55 de la nit, l'hora d'anar a dormir... ;-) Torna a passar per unes portes de seguretat a Lisboa per anar a embarcar cap a Barcelona, i un nou caos de gent perdent els nervis, llargues cues, i crits d'indignació per la més que probable pèrdua d'alguns vols. Jo tampoc les tenia totes ja que només tenia una hora de marge per agafar el meu, però vaig arribar mitja hora abans i encara van anar una mica endarrerits i tot.

Total, que després de totes les peripècies, i sense dormir (vaja, alguna becadeta breu a l'avió), he arribat a Barcelona a les 10:35, hora local, i 3:35 de la matinada, hora mexicana. Gairebé 20 hores sense dormir, i començant un nou dia!!! He decidit fer una becaineta de tan sols un parell d'hores per poder anar a dormir ben cansat al vespre i poder fer una bona dormida d'una tirada. A veure què tal...